Espanya va al test PISA ancorada en la mediocritat educativa

L'estancament en què està instal·lat des de fa com a mínim tres lustres el sistema educatiu espanyol (amb indicadors bastant mediocres, per cert) és un dels arguments que esgrimeixen els defensors de les proves d'avaluació i els tests de competències. S'ha de saber què passa per poder corregir-ho, sostenen. El que no diuen els valedors d'aquests exàmens és que el gran risc d'aquest tipus de proves és que moltes vegades els professors acaben caient en el mètode conegut com a Teach for Test (ensenyar per a l'examen), i que per tant es descuiden altres aspectes importants de la formació dels alumnes.

Dels més de 60 països que analitza des de l'any 2000 l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmica (OCDE), a través el seu informe PISA, al voltant de 40 han millorat resultats en tots aquests anys. Però no Espanya. A diferència de països com Alemanya, el Japó, Polònia o Corea, que després d'una primera edició de PISA (en la qual van quedar bastant mal parats) de seguida van adoptar mesures per garantir l'èxit escolar dels seus estudiants, a Espanya els intents que s'han fet durant aquest temps han tingut escàs impacte.

A Alemanya, per exemple, es va optar per ampliar l'horari d'obertura de les escoles perquè els escolars amb menys recursos poguessin realitzar activitats extraescolars al mateix centre educatiu.

També han introduït canvis en els últims anys països que des del principi havien estat punters, com Suècia i Finlàndia, però que en els últims PISA han experimentat cert empitjorament de resultats (encara que en els dos casos segueixen mantenint-se al capdavant del rànquing). En el cas finlandès, el Govern d'aquell país treballa en una reforma que passa per transformar l'ensenyament per assignatures en ensenyament per situacions pràctiques.

Notícies relacionades

La Generalitat planteja donar una bonificació als jutges que escriguin en català

Pla de xoc contra la multireincidència: judicis per robar un bolso o paquets de pernil

PROVA EN MARXA / Ni la reforma finlandesa, ni tampoc l'espanyola es notaran encara en la pròxima avaluació de PISA, amb un resultat que es coneixerà a finals del 2016 i que estan realitzant aquests dies 550.000 estudiants de 15 anys d'arreu del món. A Catalunya, els tests començaran previsiblement a partir de la setmana que ve després que fossin ajornades per contratemps organitzatius.

A la resta d'Espanya, les proves, a les quals se sotmetran uns 1.000 centres educatius i 40.000 alumnes, es van iniciar el 20 d'abril en diverses comunitats autònomes. La novetat d'aquest any són les preguntes relatives a la resolució de problemes col·laboratius, cosa que suposa fer un pas endavant en les proves de competències. Tots els exàmens (lectura, matemàtiques, ciències i resolució de problemes col·laboratius) d'aquesta macroavaluació es desenvolupen íntegrament per ordinador. La prova de Ciències, àrea que en aquesta edició s'analitza amb més profunditat, a més a més de ser per ordinador, serà interactiva amb menús desplegables, simulacions i petits vídeos, ha explicat el Ministeri d'Educació.