La guerra civil, segons Giardino

Un consell: si encara no ho heu fet, retrocediu unes quantes pàgines, fins a la portada dePrimera fila,i llegiu l'inici de la historieta del dibuixant italià Vittorio Giardino (Bolonya, 1946) que acaba en les vinyetes que acompanyen aquestes línies. Aquest breu i emotiu relat gràfic inèdit, titulat ¡Oblidar mai!, transcorre al cementiri d'un petit poble català. Allà, un nét parla davant la tomba del seu avi, les restes del qual han estat identificades després de 70 anys d'anonimat en una fossa comuna de la guerra civil espanyola. És un homenatge a la memòria històrica i als que no es van doblegar, que l'autor de¡No passaran!(Norma), popular trilogia ambientada a la Catalunya a punt de caure en mans franquistes, desitjava que es publiqués a Espanya i que ha volgut cedir en exclusiva a EL PERIÓDICO.

Giardino, que respon per telèfon des de Bolonya amb la seva habitual simpatia, explica que aquest relat va sorgir a proposta delCorriere della Sera,que la va publicar fa uns dies, amb motiu de la Fira del Llibre de Torí (del 10 al 14 maig), on Espanya era el país convidat. «Vaig buscar una història que connectés passat i present. Una història antiga que parlés també d'avui perquè la guerra civil segueix estant molt present. Crec que totes les famílies espanyoles, republicanes o franquistes, van tenir algun mort o un record que les ha marcat».

LES FOSSES / I, com que «la majoria d'italians no coneix la llei de memòria històrica que va aprovar Espanya el 2007 ni el que va passar amb Garzón», la va acompanyar d'un breu text: «Explicava que la llei preveu el reconeixement de les víctimes de la guerra i la dictadura, la reobertura de fosses i l'eliminació dels símbols franquistes d'edificis i carrers. I que les tombes de milers de caiguts republicans no han estat reconegudes».

-«Venjar-se poc, perdonar molt, oblidar mai», ¿és el missatge?

-Sí. És una frase que li vaig robar a un col·lega que la deia sovint, encara que crec que no era seva. Ell va morir i la vaig fer meva. I és aplicable a la guerra civil i a altres guerres, com la que entre el 1943 i el 1945 hi va haver a Itàlia. Va ser una guerra civil que no es coneix gaire perquè va quedar a l'ombra de la segona guerra mundial. Va ser entre feixistes i antifeixistes i això la va fer molt similar a l'espanyola.

Un conflicte que ha treballat a fons:¡No passaran!-Norma en va editar a finals d'any una luxosa edició integral en català i en castellà-

pertany a la sèrie protagonitzada per Max Fridman, el seu àlter ego, un agent jueu a l'Europa dels anys 30 i excombatent de les Brigades Internacionals. En aquesta aventura torna a una Catalunya amb el Front de l'Ebre a punt de caure i una Barcelona bombardejada per Franco.

-¿I el seu interès per la guerra civil?

-M'interessa la història en general perquè conèixer el passat ajuda a entendre el present i a construir el futur. I la guerra civil va portar molts canvis en poc temps. Espanya es va convertir en una dictadura i la guerra civil va ser un assaig general de la segona guerra mundial.

-Aquí, i a ¡No passaran!, rendeix tribut als que no es van doblegar, i van dir «vençuts sí, rendits mai».

-A molts dels que anaven a ser afusellats, abans se'ls obligava a cavar la seva pròpia fossa. Crec que si em passés a mi, em rebel·laria i em negaria a fer-ho, com ells. I recordo una història de quan els republicans travessaven la frontera cap a França bruts i esparracats i un guàrdia francès se'n va riure. Un espanyol li va dir: «Nosaltres hem resistit tres anys però vostès no aguantarien ni tres mesos», i és el que els va passar poc després, quan no van poder aturar la invasió nazi. La resistència republicana va ser admirable».

Notícies relacionades

Clàssics de la literatura

Cuina, ansietat i els retrets de Pedroche

LA SARDANA / Enamorat de Barcelona -«el que resulta difícil és no estimar-la»-, Giardino la retrata al detall a¡No passaran!, del Gòtic a l'Eixample i al Parc Güell. «Vaig voler posar una escena al Mercat de Sant Antoni dels diumenges -apunta-. Sempre que hi vaig em gasto molt en llibres. ¡Un mercat només de llibres és fantàstic!». Però no es queda en la postal i llança frases com «Aquí tots parlen en català» o una sardana «és més que un ball per als catalans»: «Sé per amics de la importància d'aquests llaços culturals i sé que amb Franco el català i altres símbols de la identitat catalana van ser prohibits».

Quan acabi la seva sèrie de Jonas Fink, sobre la Praga dels anys 50, ja té apunts per reprendre Max Fridman. Aquesta vegada, a l'Europa de la segona guerra mundial.