L'informe final sobre el claustre de Palamós sentencia que va ser construït entre els anys 20 i 30

"No és romànic, és homogeni i està construït a principis del segle XX". Així de concloent es va mostrar ahir el catedràtic d'història de l'art medieval de la Universitat de Girona Eduard Carbonell, al presentar el seu dictamen sobre el claustre de la finca del Mas del Vent a Palamós. Per la Conselleria de Cultura, amb aquest pronunciament, i l'exposició dels estudis en què es fonamenti durant unes jornades tècniques que es fan avui i demà al Palau Moja, es tanca una polèmica que va començar fa dos anys. A partir d'aquesta informació es decidirà finalment quin és el nivell de protecció necessari.

Va ser el juny del 2012 quan el professor de la Universitat de Girona Gerardo Boto va donar a conèixer l'existència d'un claustre aparentment romànic a la finca del Mas del Vent de Palamós, del qual va tenir coneixement a través de les fotografies d'una revista de decoració. ¿Una obra mestra de l'arquitectura lleonesa del segle XII desconeguda per als historiadors de l'art i traslladada pedra a pedra a Catalunya, o una recreació encarregada per un traficant d'art sense gaires escrúpols i venuda a un incaut milionari alemany?

Un primer informe dels tècnics de la Generalitat, al cap de dos mesos, va indicar que es tractava d'una recreació, potser amb elements originals. Boto, convençut que eragenuí, va acabar per reunir arguments que indicaven que es podria tractar del vell claustre romànic de la catedral romànica de Salamanca, desmuntat després del terratrèmol de Lisboa al segle XVIII, entre ells la procedència de la pedra utilitzada, les pedreres de Villamayor amb què es van construir tots els monuments salmantins. Davant el dubte, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va encarregar un informe al catedràtic de la Universitat de Girona Eduard Carbonell, que ha disposat més d'un any per elaborar-lo, ha contactat amb informants tan diversos com les empreses que encara exploten les pedreres de Villamayor, el fill del paleta de Palamós que va treballar en el muntatge del claustre o l'associació d'antiquaris de Madrid, i ha encarregat i recopilat informes d'experts de l'Institut del Patrimoni Cultural d'Espanya, del Museu Nacional d'Art de Catalunya, de la Universitat Politècnica de Madrid, la Universitat Autònoma de Barcelona, l'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, la Universitat de Valladolid, la Universitat de Salamanca i la Universitat de Nova Jersey.

¿La conclusió? L'antiquari Ignacio Martínez, "a principis de la tercera dècada del segle XX", en un moment en què l'arquitectura historicista que replica conjunts romànics o gòtics encara està vigent, "fa construir el claustre" a la seva finca de Ciudad Lineal, a Madrid, completament de nou i sense aprofitar per a ell ni una sola peça autèntica. Es tracta d'una construcció "destinada a ser venuda en el mercat de les antiguitats i el col·leccionisme dels Estats Units". A principis dels anys 30, recorda l'informe, es comencen a prendre mesures restrictives sobre l'espoli del patrimoni espanyol genuí.

El principal candidat a ser responsable del seu disseny i muntatge és l'arquitecte Ricardo García Guereta, encara que la seva mort el 1936 i la desaparició del seu arxiu fan que no se'n puguin localitzar proves definitives. No obstant, la seva biografia ho explicaria gairebé tot. Deixeble de Ricardo Magdalena, el restaurador de San Juan de la Peña, claustre del qual el de Palamós còpia característiques; restaurador de la catedral de Salamanca entre el 1918 i el 1927 (amb picapedrers locals que utilitzaven la pedra de Villamayor) i veí de l'antiquari Martínez a Ciudad Lineal.

Segons l'informe, el material amb què es va construir el claustre va ser extret de les pedreres de Villamayor amb tècniques de principis del segle XIX o l'inici del XX, seria tallat a Salamanca o a Madrid, o als dos llocs, i muntat a Madrid "amb una forma de construcció moderna", seguint un projecte previ, fins que, en la postguerra i obstruïts els canals de comerç internacional, seria venut el 1958 al propietari del Mas del Vent, Hans Engelhorn, per Eutiquiano García Calles, molt ben relacionat amb el règim.

Els arguments que fan arribar a aquesta conclusió general són nombrosos: només en el resum del seu dictamen, Carbonell enumera 19 conclusions pel que fa als materials del claustre i la seva talla, 11 a l'estudi arquitectònic i 18 des del punt de vista de la història de l'art.

Els següents en són alguns:

--Les tècniques de talla del gres de Villamayor i les marques que hi van deixar les eines fetes servir es corresponen a les utilitzades entre el segle XIX i XX, "com es treballa la pedra en les restauracions de la catedral de Salamanca que porta a terme l'arquitecte Ricardo García Guereta des dels anys 1918 fins al 1927". No hi ha marques de picapedrers.

--Les pàtines que cobreixen la pedra corresponen a materials utilitzats a partir del segle XIX, o no donen informació fiable. "No s'ha identificat cap element o dada que es pugui atribuir clarament al període medieval".

--Les figures mostren, en les fotografies que es conserven del seu muntatge a Ciudad Lineal, una integritat sorprenent per a peces de set segles d'antiguitat. En canvi, sí que hi ha nombroses mostres de desgast posterior. Si el claustre hagués estat instal·lat des dels segles XII a XVIII, la part oberta al jardí del claustre estaria més desgastada pels elements que la interior, orientada a les galeries cobertes. No obstant, l'estat del conjunt és uniforme. Les marques que es van interpretar com a mostres d'un desmuntatge del claustre original es corresponen a les tècniques de treball de les pedreres de Salamanca.

--El banc en què es recolzen les columnes és massa baix i sense cap obertura per accedir al jardí del claustre.

--Els arcs i les bases de les columnes reprodueixen a una escala més gran els de San Juan de la Peña; però també les bases de les columnes, que corresponen a la restauració del segle XIX del claustre aragonès.

--Les mides (en això discrepa Gerardo Boto) es corresponen a múltiples d'unitats del sistema mètric decimal.

--Els motius dels capitells s'inspiren en el primer període de Santo Domingo de Silos, executats amb l'estil del segon període de Silos i barrejats amb influències de l'escola hispanotolosana, de l'Alvèrnia i del Pòrtic de la Glòria de Santiago, però a vegades sense que el copista entengués el motiu reproduït, reproduint ales o membres del cossos d'animals com si fossin motius ornamentals per omplir espais. Són, diu Granados, "versions maldestres d'una còpia". 

--El claustre és "homogeni i uniforme", construït de cop, amb els capitells esculpits a partir de blocs amb les mides estàndard utilitzades modernament a la pedrera de Villamayor, 40x50x95 centímetres o 50x95x95 centímetres, i carreus de mides totalment uniformes, cosa inversemblant en els sistemes de construcció del segle XII.

Notícies relacionades

L’ESCAC farà la primera formació de coordinadores d’intimitat

El sector editorial tanca el millor any de la seva història

--Unes incisions en forma d'embut podrien servir per introduir entre blocs morter líquid modern, però no l'argamassa més espessa que s'utilitzava en el romànic.

--Unes columnetes que a San Juan de la Peña sostenen un arc amb motius escacats aquí reapareixen però sense cap funció real, ja que aquests arcs estan tallats en el mateix bloc que els carreus, i no cal sostenir-los.