Gent corrent
Ingrid Gehring: "Vaig viatjar sola de Barcelona a l'Índia en una furgoneta"
Fotògrafa. Va travessar els Alps a peu després de la segona guerra mundial. El 1961 va arribar a Espanya en autoestop.
Ingrid Gehring. /
-El primer viatge Barcelona-Índia va ser el 1971. Tenia 29 anys, vaig habilitar una furgoneta com a vivenda, vaig fer un curs de mecànica i me'n vaig anar sola.
-Des de Barcelona... ¿És alemanya?
-Vaig néixer a Àustria. El meu pare era arquitecte i el van destinar a Àustria per construir un aeroport. Mai es va voler afiliar al partit nazi, així que el van enviar al front i el van matar. Acabada la guerra, la mare va agafar les seves tres filles, jo tenia 3 anys, i vam travessar els Alps a peu. ¡Vam trigar nou mesos! Recordo els morts i la gana.
-¿Què la va portar a Barcelona?
-La meva mare va venir amb el seu pare a l'Exposició Universal del 1929 i es va enamorar de la ciutat. A l'acabar Arquitectura, va tornar. Però amb la guerra la van fer fora. El 1961, vam venir totes dues fent autoestop. Jo estudiava publicitat i fotografia a Alemanya.
-Segueixi.
-En aquest viatge vam veure uns gossets fets amb ferro forjat i la meva mare va pensar que podíem exportar-los a Alemanya. ¡Anàvem i veníem amb una furgoneta! Després vam fer peluixos. Van tenir molt èxit i la meva mare i les meves germanes es van traslladar a Alella. Jo vaig seguir a Alemanya.
-¿Quan va arribar?
-El 1963 la Fira de Mostres de Barcelona em va contractar per fer unes fotos. [Riu] Em vaig enfilar en una bastida. ¡Jo era jove i rossa! Va venir la Guàrdia Civil per veure què feia i els bombers em van obligar a baixar.
-¿Què feia?
-¡La meva feina! Després em van fer munts d'ofertes. Jaime Camino em va proposar fer la foto fixa deLos felices 60. Vaig conèixer Maspons, Dalí.
-Es va integrar a la gauche divine.
-No. Era massa sofisticat per a mi. ¡Només anava a ballar a Bocaccio!
-Però va conèixer Dalí.
-Em va fer uns dibuixos en què jo era mig verge gòtica i mig lleona. La Gala va impedir que me'ls regalés. Per allà tinc un llibre dedicat.
-Ja no anava per sobre les bastides.
-[Riu] Vaig fotografiar el Somorrostro i em van donar el premi Negtor. Danis, l'agència de publicitat, em va contractar com a directora d'art. ¡Passaven moltes coses! Vaig ser la directora creativa de Phillip Morris i vaig fer la campanya europea de... ¿Recorda el vaquer? Aquesta. Després Troost, l'agència més important d'Alemanya, va obrir sucursal a Barcelona i em va contractar. Viatjava, vivia en hotels i cada vegada estava més intranquil·la.
-¿Intranquil·la?
-Vaig guanyar el premi Rizzoli amb una campanya per a Muratti Ambassador ¡Jo no fumo! Em van demanar un treball sobre medi ambient. ¡Per fi una cosa moral! Fins que vaig veure que els que pagaven eren els que contaminaven. ¡No ho vaig fer i me'n vaig anar!
-Va tornar a Barcelona.
-Sí. Vaig planejar anar a l'Índia en una Volkswagen amb dos amics d'aquí. Al final ells no van poder i jo vaig marxar. Itàlia, Grècia, Turquia, on em vaig escapar a cops de puny d'uns homes que em volien violar, l'Iran i l'Afganistan, que em va captivar, i, al final, l'Índia. I me'n vaig anar a Goa.
-I va viure la guerra Pakistan-Índia.
-Van tancar les fronteres. Vaig començar a meditar, a practicar ioga. Vaig fer milers de fotos. Als nou mesos vaig sortir en un comboi. Vaig tornar, però no podia viure al pis de Cadaqués. ¡Dormia a la furgoneta! Tenia clar que a la publicitat no hi tornava. Vaig anar a París a fer un curs per a Kodak i vaig exposar a La Cova del Drac el meu treball sobre el Tibet, però volia marxar.
-¿D'on treia els diners?
-Amb dues amigues vam muntar Bakshish, una botiga de decoració amb les artesanies que havia portat. Era única a la ciutat. ¡Vaig pujar a la furgoneta i vaig tornar a marxar!
-Com la seva mare, vaja.
-Sí. Vaig fer dos viatges més. Després em va canviar la vida. Vaig tenir les meves dues filles i amb una de les meves germanes vam muntar una marca de roba per a nens: Gehrina, somnis infantils. Un cop més vam tenir èxit i vam seguir fins al 1989. La fotografia va quedar adormida.
-¿Per què fins al 1989?
-Els metges em van pronosticar quatre mesos de vida. M'anava paralitzant, però vaig sobreviure.
-I ara recupera les seves fotos.
- Em dedico al disseny de moda i a l'industrial i a donar classes de ioga, però, de sobte, torno a tenir presents les fotos, els viatges...
Notícies relacionades-Va exposar les fotos de l'Afganistan.
-Sí. Recordo un país meravellós del qual ara només veiem violència.
