OPINIÓ
No ens assenyaleu
No ens dividiu entre bons i dolents, demòcrates i antidemòcrates, patriotes i traïdors... Les vostres línies vermelles les trepitgem diàriament
"Quan van venir a buscar-me, no hi havia ningú més que pogués protestar."
Martin Niemöller
Només perquè no combreguem cegament amb el vostre credo, no ens assenyaleu. Tolereu que alberguem dubtes així com nosaltres respectem les vostres fèrries conviccions. Exerciu el vostre dret a expressar cridant el que sou sense menysprear el nostre a preguntar-nos en silenci què som. En comptes d'imposar-nos la vostra fe, o d'empènyer-nos als braços de l'oposada, compadiu-vos dels que no hemt tingut mai cap fe. O l'hem perdut de tant qüestionar-nos-la.
No ens etiqueteu només perquè tant ens faci quina nacionalitat ens adjudica el document d'identitat. Ni perquè quan sona un himne nacional, sigui quin sigui, la mà no se'ns dispari automàticament cap al pit fent gala d'amor patri. Ni perquè el flameig de les ensenyes, que a vosaltres tant us commou, a nosaltres ens deixi indiferents.
No marqueu amb la creu del sufix '-istes' (independentistes, sobiranistes, unionistes, unitaristes, autonomistes, federalistes, confederalistes…) els que ens negaríem a pertànyer a qualsevol club que ens acceptés com a socis. Ens estimem més que ens prohibiu l'accés que no pas que després ens hàgiu d'expulsar per desafectes.
No ens dividiu entre bons i dolents, entre demòcrates i antidemòcrates, entre patriotes i traïdors, perquè les línies vermelles que vosaltres us entesteu a traçar nosaltres les trepitgem diàriament. I ho seguirem fent. Si organitzéssiu un partit de solters contra casats, triaríem quedar-nos a la banqueta.
No ens odieu. Estalvieu-nos el rancor de la vostra mirada quan intentem comprovar si és or tot el material que feu lluir. Quan, abans de decidir si ens embarquem o no a la vostra nau, ens interessem pels veritables propòsits i habilitats de la tripulació, i també pels riscos i les desventures que pogués comportar una odissea tan ambiciosa. Quan albirem núvols de tempesta en aquest horitzó que vosaltres pinteu tan clar. Quan, herètics, gosem posar en dubte que la vostra Terra Promesa sigui realment el verger d'abundància i prosperitat amb què somieu.
No ens assimileu. Vosaltres, cartògrafs de naufragis esdevenidors, tampoc pretengueu enrolar-nos per força en la vostra inconscient croada. No ens convencereu que el millor món possible és el que ja ens heu procurat, ja que també és culpa vostra que avui proliferin trinxeres i bàndols. Els que per interessos espuris vau dinamitar els fràgils ponts de la concòrdia heu perdut qualsevol autoritat moral per enarborar la bandera de la convivència. I molt us costarà recuperar-la.
Ni cínics, ni sediciosos
No ens catalogueu com a cínics només perquè no acabem de creure'ns que els mateixos que van malbaratar la nostra confiança governant un territori autònom la restaurarien si regentessin un estat independent. Ni ens titlleu de sediciosos per defensar que els problemes polítics només es resolen mitjançant la política, que a les disputes democràtiques només s'hi pot posar fi a través de votacions inequívocament democràtiques, legalment acordades, amb regles del joc clares i vinculants per a les dues parts en litigi.
Notícies relacionadesMentre això no s'esdevingui, tots, els uns i els altres, podeu comptar-vos i recomptar-vos, si així us plau, però amb nosaltres no hi compteu; que els vostres comptes no corrin per compte nostre. No volem ser un número més en la vostra estadística binària i dissolvent.
No ens apunteu mentre vaguem en terra de ningú, perduts en aquest camp de batalla que tan laboriosament heu minat. Això sí, quan el fragor de trampes i amenaces s'hagi aturat, quan la munició electoralista s'esgoti i arribi l'hora de reconstruir tot el que heu destruït, aleshores sí que podreu comptar amb nosaltres. Hi serem, sense assenyalar a ningú.
