Petit observatori
Que santa Llúcia ens conservi la vista
En els meus temps d'estudiant, el dia 13 de desembre tenia una curiosa significació. Si no m'equivoco era el dia de les modistes, perquè tenien com a patrona santa Llúcia, «advocada de la vista». Una advocació raonable, perquè l'art de dominar el fil i l'agulla exigeix tenir una vista molt fina. No sé si els oftalmòlegs també la tenen com a patrona, i en qualsevol cas la cirurgia relacionada amb els ulls em sembla una de les més difícils i delicades.
El fet és que quan jo anava a la universitat, on estudiava Dret, aquest dia de desembre no era un dia qualsevol. Molts estudiants deixaven d'anar a classe per empaitar les modistes al voltant de la capella de santa Llúcia. Les noies del fil i l'agulla es movien alegrement en grups i celebraven la festa del seu ofici.
Notícies relacionadesConfesso que jo no era, condicionat per una dosi de timidesa, un empaitador de noies, i tampoc ho eren, és clar -almenys que jo sàpiga-, els meus catedràtics de Dret, però penso que no els devia saber gaire greu la possibilitat de suspendre una classe. Si es mira bé, té una certa gràcia que professors i alumnes es posessin d'acord, sense haver d'acordar-ho, que aquell dia era perfectament admès que ni els uns ni els altres no entressin a l'aula.
«Que santa Llúcia ens conservi la vista» era una frase molt popular, en aquell temps. I si la santa no escolta, i fins i tot oblida que hi ha persones que no poden conservar la vista perquè mai n'han tingut, que reconegui l'admirable voluntat amb què molts invidents aconsegueixen compensar la seva ceguesa. Quan jo feia entrevistes a TV-3 vaig tenir l'oportunitat de conèixer dues germanes que havien superat positivament la seva falta de visió. I em permeto manifestar la meva tristesa, i a vegades irritació, davant dels qui, tenint uns ulls en perfecte funcionament, no volen veure allò que els molesta. Hi ha cecs socials i cecs polítics. I, lamentablement, santa Llúcia no hi pot fer res.
