Els dissabtes, ciència
Estadístiques, postveritats i grans mentides
Els principis amb què treballa la ciència haurien d'usar-se per elaborar i analitzar dades socials
Ens guiem per estadístiques, enquestes i estudis. Sembla que darrerament hi ha enquestes que no l’encerten i hi ha persones amb responsabilitats públiques que fan afirmacions sobre temes de salut o de medi ambient que més aviat o més tard es demostren falses. Això passa fins i tot quan hi ha gent que ha estat fent esforços per respondre a aquestes qüestions de la manera més fiable possible. En algun moment algú hauria de tenir en compte que la recerca científica fa temps que té diverses maneres de tractar aquests casos.
De forma repetida trobem informacions sobre estudis que es plantegen alguna qüestió d’interès públic. Les enquestes polítiques en són el millor (o pitjor) exemple. Es fan preguntes a un nombre de gent i es treuen conclusions sobre l’estat de l’opinió. Darrerament les prediccions fetes per aquest mitjà han demostrat les seves limitacions. Per a algú que treballi en recerca científica això no estranya a ningú. Els resultats de mesures en experiments només tenen sentit quan es repeteixen de forma sistemàtica i s’analitza la desviació que es presenta en el conjunt. Saber si una mesura és diferent d’una altra implica comparar el que significa aquesta desviació. En les enquestes, per exemple, caldria incorporar el marge d’error que tenen les dades per deduir el significat del seu valor i això no ho trobem mai. D’aquesta manera, no és estrany que finalment serveixin per a ben poc.
Però per més bé que hagi estat fet un estudi o una gran col·lecció d’estudis pot passar que les seves conclusions siguin molestes per a algú. Hi ha casos ben coneguts com són els efectes del tabac o el canvi climàtic, però hi ha una multitud d’altres exemples. Es tracta de qüestions complexes en les quals arribar a conclusions definitives és difícil i que donen lloc a conclusions diferents fins i tot entre científics. La ciència es construeix a partir de la confrontació intel·lectual entre posicions que poden divergir. Defensar la llibertat a formular les seves opinions encara que vagin contra les posicions majoritàries és una cosa a la qual els científics estem acostumats. Això en alguns casos pot arribar a produir perplexitat entre el públic i pot donar lloc al fet que algú es basi en opinions minoritàries per defensar les seves posicions o els seus interessos.
Això no vol dir que les opinions majoritàries no existeixin i que a l’hora de prendre decisions no siguin vàlides. Quan es va trobar el lligam entre l’hàbit de fumar tabac i el risc de tenir càncer de pulmó hi havia investigadors que no n’estaven convençuts fins que les proves van ser definitives malgrat que les indústries tabaqueres subvencionessin recerques que anessin en sentit contrari. Hi ha una opinió majoritària entre científics sobre la validesa de la teoria de l’evolució, sobre la seguretat dels cultius de plantes modificades genèticament o sobre els efectes de l’activitat humana sobre el canvi climàtic. En diferents graus poden haver-hi científics que tinguin opinions diferents a les de la majoria i que calgui tenir en compte.
El que passa és que cada cop més qüestions que tenen a veure amb els resultats d’anàlisis científiques tenen un impacte sobre el debat social i polític i aquest té uns paràmetres que no tenen gaire a veure amb la manera com es construeix la veritat científica, que per definició és sempre provisional. Potser el cas més flagrant actualment és el debat sobre el canvi climàtic. Les conclusions basades en les millors anàlisis de les observacions climàtiques han sigut creixentment convincents.
Hi ha científics que expressen el seu escepticisme sobre algunes conclusions, però la necessitat d’accions polítiques i socials s’està imposant. Aquests accions han de ser necessàriament globals i poden tenir efectes sobre l’economia. Per tant algú prefereix basar les seves propostes polítiques en mitges veritats o postveritats allunyades de les conclusions més sòlides de la ciència per defensar els seus interessos, cosa que pot acabar sent pitjor. Seria de l’interès de tothom fer servir alguns dels principis amb què es treballa en ciència tant per elaborar les dades estadístiques que utilitzem com per concloure sobre qüestions que ens acaben afectant a tots plegats.
