Discriminacions per síndrome de Down

En poc més d’una setmana s’han produït dos episodis inadmissibles de què han sigut víctimes persones amb discapacitat intel·lectual. Primer en un pub de Lleida i després, durant la Setmana Santa, en un hotel de Vinaròs (Castelló) va ser vetat l’accés a grups de persones amb síndrome de Down. En el segon cas, amb un «tracte despectiu» –segons la denúncia– i després que l’expedició de vuit persones –més dues de suport– s’hagués desplaçat des de Barcelona amb la reserva feta i l’estada pagada. «Intentes que la teva filla avanci i la que no ho fa és la societat», lamenta a aquest diari la mare d’una de les persones que no van poder passar les seves vacances a l’hotel.

És una queixa tan amarga com lògica que ens fa pensar que encara queda molt camí per recórrer per a la inclusió social dels discapacitats intel·lectuals. Perquè al costat de nombroses iniciatives admirables que fomenten la inserció laboral i social d’aquestes persones conviuen encara gestos i actituds ancorades en prejudicis abusius i moguts, en els dos casos, per inhumans motius empresarials. És per això que la denúncia pública hauria d’anar acompanyada a més de les sancions que siguin normatives perquè no es tornin a repetir unes situacions que mai haurien de quedar en l’anècdota. Una societat avançada ho és si lluita perquè les persones amb discapacitat disfrutin d’igualtat de condicions que la resta de la població. El contrari entra en el terreny d’una inacceptable discriminació.