Difamin l'equidistant

He dubtat molt abans de publicar aquest article. Últimament em passa que escric amb por, massa pendent del 'què diran'. L’autocensura està guanyant la batalla, i això m’horroritza. En aquest cas, a més, em passa que exposo un cas personal, i sembla que vulgui parlar de mi. La veritat és que no em mou això. Gens ni mica. Simplement, crec que un cas anecdòtic pot il·lustrar com estan les coses. 

Dilluns passat vaig publicar un article titulat 'I quan ens vam despertar, tot estava polititzat'. Hi parlava de la politització dels atemptats que, des del meu punt de vista, havien fet els uns i els altres, tant els independentistes com els contraris a la independència. La meva sorpresa va arribar quan un diari digital amb una línia editorial pròxima a l’independentisme es va fer ressò del meu article amb aquest titular: 'Évole acusa l’ANC de ‘copiar les maneres de fer de l’Espanya més rància’ per omplir d’estelades la manifestació'. No cal dir que amb aquest titular van tenir més clics que amb un altre que fos neutre o simplement cert. Però com que ara estem més pendents de la notícia més vista que de la notícia més contrastada, doncs així ens va. A partir d’aquesta informació, un altre digital es va animar: 'Evole compara l’ANC amb ‘l’Espanya més rància’'. Els dos titulars eren una manipulació del que jo vaig escriure. Però no hi vaig donar més importància. Fins que vaig veure com reaccionaven alguns per les xarxes. Molts d’ells no havien llegit el meu article, però s’informaven de la meva opinió a través dels dos titulars esbiaixats. 

Articles com a armes llancívoles 

Notícies relacionades

Fins que siguem vells

Els homes ‘cagats’ davant les denúncies

Com que dimecres seguia rebent insults d’alguns, em vaig posar en contacte amb el responsable d’un dels digitals. Li vaig explicar la situació, ell la va valorar i al cap de pocs minuts va despenjar l’article de la web i en va penjar un altre amb aquest titular: 'Évole lamenta la utilització del 17-A: ‘Fins i tot les platges estan polititzades’'. A més, va acompanyar el link amb aquest text: «Diumenge vam fer-nos ressò d'un article d'Évole amb un enfocament esbiaixat. Hi tornem, amb voluntat d'esmena». El nou article no va tenir ni de bon tros la repercussió de l’anterior, però li agraeixo infinitament el gest –gairebé inèdit en els temps que corren– a Salvador Cot. 

Quan pensava que la tempesta ja havia passat, dijous descobreixo aquest titular d’un diari de la caverna espanyola: 'Évole anomena ‘Espanya rància’ els que llueixen l’ensenya nacional'. Em vaig posar a riure. Quin moment més estrany que vivim. Els articles es converteixen en armes llancívoles al crit de «linxin el que no pensa com jo» o «difamin l’equidistant», paraula que s’està utilitzant gairebé com a insult (i no és la primera vegada que passa, com recordava aquesta setmana Manel Lucas.Manel Lucas No sé qui és el savi que defineix on és l’equidistància i determina qui són els equidistants. Però cada vegada em sento més distant dels que participen en linxaments dels que no pensen com ells. I seguiré dubtant. En temps de tanta certesa, tant enfrontament i tanta crispació, el dubte em sembla l’última trinxera.