L'escola pública recupera posicions

Si l’obertura d’una escola sempre és motiu de satisfacció, quan se n’inauguren set al mateix temps la joia es multiplica. Això és el que passarà la setmana que ve a Barcelona: amb l’inici del curs obriran les portes set nous centres públics. És el resultat de l’esforç més gran fet en el camp educatiu en l’última dècada, marcada per la crisi i les restriccions.

Aquesta fita en la recuperació del volum d’inversions socials de l’Administració (en aquest cas, Generalitat i Ajuntament a través del Consorci d’Educació de Barcelona) és també el correlat del transvasament d’alumnes de l’escola privada i concertada a la pública, en augment els últims anys a Barcelona no solament per la retallada dels pressupostos familiars degut a la crisi sinó per un factor no econòmic ni conjuntural: l’extensió dels mètodes innovadors d’aprenentatge a la xarxa pública d’ensenyament, cosa que l’està fent més atractiva per a les famílies a l’hora de decidir en quin centre escolaritzen els seus fills.

Es podrà objectar que sis d’aquestes noves escoles s’alçaran, almenys de forma provisional, en mòduls prefabricats. És cert que no és la millor opció, però sí la menys dolenta en una ciutat amb un greu dèficit de sòl urbanitzable com és Barcelona. I s’ha d’admetre que els mòduls d’avui disten molt de ser els barracons inhòspits, freds i foscos que van conèixer anteriors generacions de catalans en els anys del desarrollismo desaforat i l’augment constant de població degut a les onades d’immigració.

A aquesta bona dada de l’increment d’escoles a Barcelona s’ha d’afegir la que diu que, per primera vegada en sis anys, Catalunya sumarà aquest curs aules de P-3, que passaran a ser 3.144, un 2,5% més que  la temporada passada. Els docents també augmentaran un 7%, fins a 71.175. Unes notícies que convé subratllar, perquè els treballadors de l’educació pública han mantingut alt el llistó de la professionalitat malgrat haver sigut un sector molt damnificat per la crisi. L’escola, doncs, té motius per a un cert optimisme en aquest inici de curs, cosa que convida a recordar que l’ensenyament és la millor inversió que pot fer (i ha de fer) tota societat, i que sense una bona formació de base és molt difícil que els nens d’avui siguin demà ciutadans lliures.