La informació és poder

La frase ja ho diu tot. La primera víctima d’una guerra és la veritat. Qui domina la informació té guanyada mitja batalla. Això, que és cert en molts contexts com segur que podeu imaginar, també ho és en  la biomedicina. Per sort moltes de les bases bibliogràfiques i de dades genòmiques són asèptiques i en realitat ens donen una informació molt útil de la qual es poden beneficiar molts investigadors arreu del món.

No és gens estrany que un científic, després d’obrir el seu correu electrònic de bon matí i veure quines coses urgents té a la taula i al laboratori, faci una mirada a la pàgina Pubmed.gov, de la Biblioteca Nacional de Medicina dels Instituts de Salut dels Estats Units. En ella es poden trobar arxivades totes les descobertes científiques de les darreres dècades en forma d’articles publicats a les revistes dels diferents camps d’estudi de les ciències biomèdiques. I s’actualitza contínuament. D’aquesta manera podem saber de forma immediata si s’ha fet una nova descoberta excitant o obtenir una nova pista per a una incògnita que volem resoldre al grup. Pots buscar per matèria d’interès, autor, institució o revista on s’ha publicat, o barrejar les pautes anteriors. Com un Google científic. Per deformació professional i inclinació natural, la primera paraula que acostumo a posar és epigenetic i a partir d’aquí vaig estirant el fil. Però dins d’aquest servidor podem trobar moltes coses més. Per exemple, hi ha dipositats milers d’arxius corresponents a dades de l’anàlisi genòmica de molts ésser vius, encara que amb especial predilecció per l’Homo sapiens: podem trobar informació sobre perfils d’expressió dels gens a nivell de l’ARN o les proteïnes i també seqüenciacions de l’ADN que ens permeten identificar els patrons de mutacions de diferents malalties. En aquest darrer context, la pàgina OMIM (On line de l’herència medeliana en l’home, segons les sigles en anglès), iniciada pel prestigiós geneticista doctor Victor A. McKusick, ens relaciona les alteracions genètiques amb les seves corresponents malalties, entre les quals destaquen les malalties minoritàries o rares, com per exemple la síndrome de Rett, que des de fa molts anys estem estudiant al laboratori. I el millor de tot és que tota aquesta informació és accessible a tothom sense càrrec. Com ha de ser.

Però a més hi ha moltes altres alternatives per accedir a informació genètica a partir de la qual elaborar noves hipòtesis i fer nous experiments. En el camp del càncer, es poden consultar les alteracions genètiques, epigenètiques d’expressió gènica, de 500 tumors de cada òrgan al portal del The Cancer Genome Atlas (TCGA), un projecte internacional que ha estat decisiu per entendre una mica millor la composició molecular del càncer. Nosaltres mateixos, en un article publicat a la revista Cell l’any passat, vam participar en el desenvolupament d’un model similar aquesta vegada al Wellcome Trust Sanger Institute de Cambridge, al Regne Unit, on es van dipositar les dades de més de 1.000 tumors i la resposta a més de 1.000 fàrmacs perquè ara altres companys puguin estudiar en detall i reposadament els resultats. I a Alemanya, l’ European Molecular Biology Laboratory (EMBL) a la petita i bonica ciutat de Heidelberg, representa una institució amb una llarga tradició d’allotjar i posar al servei de la comunitat una gran quantitat de dades bioinformàtiques. És clar que no hem d’anar tant lluny. A Barcelona el Supercomputing Center (BSC) i el Centre de Regulació Genòmica (CRG) també estan fent una gran feina en aquestes àrees de moltes maneres, per exemple amb la capacitat extraordinària d’anàlisi de milions de punts d’informació dels seus ordinadors o allotjant l’Arxiu Europeu del Genoma-Fenoma (EGA, segons les sigles en anglès), recurs que emmagatzema dades de 100.000 persones, procedents de 200 centres i grups d’investigació d’arreu del món. I també des de Catalunya s’impulsa la formació de professionals en aquestes àrees com fan des de la Bioinformatics Barcelona Association (BIB), que busca sinergies entre la biologia i la computació o amb els màsters de les diferents universitats, com el d’Omic Data Analysis de la Universitat Central de Catalunya-Universitat de Vic.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

La informació és poder. Utilitzem-la per a un bon ús. Per a una millor qualitat de vida dels nostres conciutadans, perquè tinguin llibertat d’elecció i puguin gaudir d’una millor prevenció de les malalties i que, quan aquestes apareguin, puguem tractar-les millor. Mentre esperem i desitgem altres llibertats, el coneixement ens farà lliures.

Metge. Institut d’Investigacions Biomèdiques de Bellvitge.