¿La fi de la internet oberta?

L’univers d’internet està en plena convulsió després que els EUA van decidir posar fi a la neutralitat de la xarxa. És a dir, fixar data de caducitat a un principi fonamental que ha guiat un trànsit sense privilegis i amb garanties d’igualtat a internet. Una decisió controvertida: molt aplaudida pels operadors de telecomunicacions i molt criticada pels consumidors i els gegants digitals. En aquest escenari, cal identificar quins aspectes són els rellevants i qui en resultarà afectat.

Anem per parts. Primer aspecte, el polític. L’autoritat nord-americana, coneguda per les sigles en anglès (FCC), està presidida per Ajit Pai, un antic directiu del sector de les telecomunicacions. És un gran defensor de la desregulació del mercat d’internet. Va ser l’aposta de l’Administració Trump per respondre a les demandes dels grans operadors de cable. El seu objectiu ha estat desmantellar les normes que havia aprovat l’Administració Obama el 2015 per garantir que no hi hauria tracte de favor en la circulació a internet. Un altre dels exemples de l’enfrontament entre republicans i demòcrates.

El tema de la neutralitat de la xarxa no és nou als EUA. De fet, hi ha un gran activisme social en aquest àmbit. Forma part de l’agenda pública. Aquest seria el segon aspecte a assenyalar. La ciutadania ja s’havia organitzat per defensar aquest principi i havia dut a terme diverses accions l’últim any per evitar el desenllaç de la votació de 3 vots a favor i 2 en contra al si de la FCC. A més, es va convocar un dia de protesta en defensa de la neutralitat de la xarxa per al 12 de juliol. En aquestes accions s’hi han sumat algunes personalitats com el còmic John Oliver, presentador d’un dels late shows més famosos, qui per aquelles dates va fer una defensa de la neutralitat de la xarxa i va demanar que tots els seus espectadors participessin en la consulta pública que havia obert l’autoritat reguladora i literalment van col·lapsar el seu web. En tot el període, es van enviar més de dos milions de comentaris. Al costat dels ciutadans, un altre col·lectiu s’ha unit a la defensa d’aquest principi. Són les empreses tecnològiques de Silicon Valley. Veuen perillar la possibilitat d’innovar a internet i que puguin sorgir noves iniciatives minvades si no tenen prou capacitat financera per competir amb les noves normes a la xarxa.

Notícies relacionades

Els EUA posen fi a la neutralitat a internet que va impulsar Obama

Una perillosa escalada en espera de Trump

Els primers que en poden resultar afectas són els consumidors. Els defensors de la mesura asseguren que no hi repercutirà i que millorarà l’eficiència de la xarxa. Tot fa pensar, però, que si es poden establir privilegis, això suposarà un canvi dels preus d’accés per a proveïdors de continguts i serveis i per als ciutadans. A nivell internacional també es pot esperar cert impacte per la dimensió global d’internet. Que els EUA hagin fet els primers passos en aquesta direcció pot animar altres governs a implantar mesures semblants pressionats pels grans operadors. Un dels primers podria ser la Unió Europea i la seva possible afectació en la implantació de la seva agenda digital.

En mitjans nord-americans es diu que això és només el principi i que encara no està perdut. Afirmen que queda molt per dirimir i defensar perquè els ciutadans i el partit demòcrata lluitaran als tribunals i al congrés per evitar que la decisió es pugui aplicar. ¿Un nou episodi del clàssic David contra Goliat?