La pugna Puigdemont-Junqueras

A pocs dies del 21-D, el debat més acalorat dins del bloc independentista és si Carles Puigdemont ha de ser o no el president de la Generalitat encara que no guanyi les eleccions, sempre que  els escons d’ERC, Junts per Catalunya i la CUP sumin majoria absoluta. El mateix fet que existeixi aquest debat prova fins a quin punt una part de l’independentisme no ha acceptat el que ha passat a Catalunya els últims mesos ni les greus conseqüències (polítiques, socials, econòmiques i, per a alguns, personals) que va tenir la via unilateral impulsada pel Govern de Puigdemont. Malgrat que les enquestes situen JxC en tercera posició, al darrere d’ERC i Ciutadans, Puigdemont i els seus argumenten que s’ha de «restituir» el Govern cessat per Mariano Rajoy dins del paquet de mesures aprovades a l’empara de l’article 155 de la Constitució. ERC, amb raó, es nega a cedir la presidència en cas de victòria.   

 Les eleccions serveixen per elegir nou Govern i per passar comptes amb l’anterior. Una condició democràtica elemental per concórrer és acceptar el resultat. No és acceptable pretendre que per endavant, passi el que passi, el nom del president ja estigui elegit i que això ha de ser acceptat per forces polítiques rivals, per molt que hi hagi coincidències programàtiques. La normalitat no és tornar a la situació pre-155. La normalitat és recuperar l’autonomia, retornar al marc constitucional i estatuari i fer política dintre d’aquest marc.