Ferraté a Girona

Jordi Cornudella explicava que Joan Ferraté havia contemplat la possibilitat de comprar una casa al Maresme, a prop de la vivenda del seu amic, per tal de convertir-la en el lloc on instal·lar definitivament una biblioteca de més de 12.000 volums, «uns llibres que va arrossegar al llarg dels anys en totes les seves mudances». 

La fixació de Ferraté es devia al fet inqüestionable que «la saviesa resideix en els llibres» i que, com comentava Cornudella, l’experiència vicària que proporcionen s’acosta molt (fins al punt que pot arribar a substituir-la) a la pròpia experiència vital en el seu conjunt. 

Ferraté, seguint l’exemple de Kavafis, que va escriure el poema Tomba de Lísias, gramàtic, desitjava que l’enterressin allà mateix i que els amics i els qui volguessin apropar-se a la saviesa, a través dels llibres, trepitgessin la terra que l’acollia just abans d’entrar a la casa que feia de biblioteca.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Ferraté no va comprar la casa i tampoc no hi va ser enterrat, és clar, però, ara, aquells volums s’apleguen, testimonis del mestratge, en un espai de la Biblioteca de la Universitat de Girona, donats per la seva filla Amalia. 

Direm, com Kavafis, que «així nosaltres podrem veure i honorar la seva tomba / quan anirem a furgar enmig dels seus llibres». I qui diu la seva tomba diu la seva memòria. La de l’home que ens va ensenyar a llegir i a entendre que es llegeix «justament per saber com està fet el món».