NEWSLETTER

Carn in vitro, ¿qui va dir que no?, per Gemma Martínez

El consumidor conscient ha de donar una oportunitat a l’alimentació produïda amb cèl·lules d’animals vius

2
Es llegeix en minuts
Carn in vitro, ¿qui va dir que no?, per Gemma Martínez

Dominique Crenn és una xef francesa establerta a San Francisco (Califòrnia) que va ser la primera dona als Estats Units a rebre tres estrelles Michelin al seu restaurant Atelier Crenn. La cuinera, defensora de la gastronomia sostenible, es prepara per servir per primera vegada carn de pollastre cultivada en laboratori a partir de cèl·lules d’animals vius. El seu proveïdor és la ‘start-up’ de Califòrnia Upside Foods, que comercia la carn in vitro que acaba de rebre el vistiplau de les autoritats dels EUA. Consideren que és apta per al consum humà i s’espera que en uns mesos arribi a les taules dels restaurants més selectes del país.

La producció a gran escala encara trigarà un temps, però el beneplàcit oficial al pollastre d’Upside Foods i el fervor de Crenn ha reobert el debat sobre si és convenient o no desenvolupar aliments a partir de cèl·lules animals obtingudes de bestiar, aus i marisc. Fins ara la carn cultivada només es venia de manera regular a Singapur. Els seus productors afirmen que té les mateixes condicions que la tradicional, tant en sabor com en qualitat i valors nutricionals.

A favor del pollastre de laboratori hi ha els que el defensen com una alternativa més respectuosa amb el medi ambient en un planeta superpoblat i en crisi climàtica. Afirmen que les cèl·lules s’obtenen d’animals vius que no s’hauran de sacrificar i que així es reduirà l’empremta climàtica associada a la producció de carn tradicional (emissions de gasos, terra de cultiu, aigua, fertilitzants). Tan convençuts estan que des del 2016 han invertit prop de 2.000 milions de dòlars en el desenvolupament de la carn cultivada.

Notícies relacionades

A l’altre extrem, hi ha els negacionistes de l’alimentació de laboratori. Diuen que mai serà igual que la carn de veritat, que costarà molt més i que no serà acceptada per la majoria dels consumidors. A més, creuen que la seva generalització perjudicarà l’agricultura i tenen dubtes que quan es produeixi a gran escala no sigui igual de contaminant.

El debat és apassionant, però no hi ha dubte que la innovació associada al desenvolupament d’aquesta carn de laboratori s’ha d’aplaudir. Que per si sola no resolgui tots els mals del planeta no és prou motiu per rebutjar una alternativa que pot conviure amb l’agricultura tradicional i a la qual el consumidor conscient ha de donar una oportunitat sense por. Crenn ho sap bé.