L'Estat xifra per primer cop el dèficit fiscal català

Les dades tenen, per fi, el membret del Govern que Catalunya reclama des de fa anys. Per primera vegada l'Executiu va divulgar ahir les esperades balances fiscals, el saldo entre el que l'Administració central gasta i recapta en cada territori, i d'aquesta manera va reconèixer amb xifres --i no només de paraula-- el dèficit que té amb Catalunya. El resultat és coincident amb els 36 estudis portats a terme per institucions públiques i privades: quatre autonomies --Catalunya, Madrid, València i les Balears-- reben menys del que aporten a l'Estat. El dèficit fiscal català del 2005 es va situar entre els 10.967 i els 14.807 milions, del 6,38% al 8,7% del PIB, segons les dues metodologies utilitzades.

L'Institut d'Estudis Fiscals, que depèn del Ministeri d'Economia i Hisenda, va revelar així el que semblava un secret d'Estat, prenent com a any de referència l'exercici del 2005. Les xifres sobre el saldo negatiu amb Catalunya són molt semblants a les que va aportar la setmana passada la Generalitat. Fins i tot són equiparables utilitzant els dos mètodes que els experts consideren recomanables per calcular les balances fiscals: el mètode del flux del benefici i el del flux monetari. El primer analitza com repercuteix la despesa estatal no només en el benestar dels habitants del territori on es destina, sinó també en el del conjunt dels espanyols. El segon mesura, en canvi, la incidència de la despesa pública en cada territori. Amb el primer, la Generalitat va calcular que el dèficit català del 2005 va ser del 7,4% del PIB, 12.629 milions; amb el segon, el saldo negatiu va ser del 9,8%, 16.735 euros.

La publicació de les balances fiscals avala, per tant, la tesi de la Generalitat i les forces catalanes, encara que ahir el secretari d'Estat d'Hisenda, Carlos Ocaña, va deixar clar que no es podien vincular aquestes dades a la reforma del finançament autonòmic. L'Executiu creu que ha ofert un instrument de transparència al presentar fins a sis balances fiscals diferents, jugant amb diverses hipòtesis i sempre en funció dels dos mètodes.

LES DISPARITATS

Les diferències són molt notables en funció d'aquestes hipòtesis. L'Institut d'Estudis Fiscals va oferir quatre balances amb el mètode del flux del benefici i dues amb el del flux monetari. En el cas menys favorable per a Catalunya, amb el primer mètode, el dèficit és del 6,38%, i el repartiment de la recaptació de l'impost de societats, amb una imputació sempre complicada en cada comunitat, s'adopta segons una proporció del 70% i 30% entre accionistes i consumidors, respectivament. Una distribució subjectiva que es va variant en cada una de les sis balances.

CÀSTIG A LES BALEARS I

com més petit és el dèficit de Catalunya, més gran és el de la Comunitat de Madrid. Això es deu al fet que amb aquest mètode no es té tan en compte l'efecte de capitalitat: ni el que els funcionaris de l'Estat gasten en aquesta comunitat, ni la inversió pública en infraestructures i equipaments que es consideren per a tots els espanyols. Així, la Comunitat de Madrid presenta un dèficit del 8,92% del seu PIB. Quan el dèficit és més gran per a Catalunya, adoptant la metodologia del flux monetari, el madrileny disminueix en paral.lel. Es comprova en les dues balances calculades amb aquest mètode: 8,69% i 8,70% de dèficit català davant el 5,59% i 5,57% de Madrid.

Però hi ha altres casos que el Govern revela. Les Balears, amb les dues metodologies, presenten un dèficit fiscal molt elevat, entre el 7,47% i el 14,2% del seu PIB. I com a Catalunya, el dèficit és més gran amb el mètode del flux monetari.

Encara que el volum de l'economia de les Balears és més petit, l'impacte que té sobre les illes és determinant. El 14,20% de dèficit suposa un saldo negatiu amb l'Estat de 3.190 milions d'euros el 2005.

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

Però en la publicació, per primera vegada per part d'un Executiu espanyol, de les balances fiscals, destaca el cas del País Valencià. De manera similar a les Balears i Catalunya, el seu dèficit és més gran quan s'aplica el mètode del flux monetari. Però apareix en tots els casos com una autonomia que està per sota de la mitjana de renda i, en canvi, lluny de tenir superàvit amb l'Estat, acaba tenint saldos negatius. El seu dèficit oscil.la entre el 6,4% i el 3,22% del PIB. En aquest quadrant tam- bé hi apareix Múrcia i, per aquest motiu, una de les conclusions del treball de l'Institut d'Estudis Fiscals és que l'arc mediterrani surt especialment perjudicat en la seva relació amb l'Administració de l'Estat.

Els números que va oferir ahir mateix el Govern pretenen trencar alguns tòpics. Amb una cara seriosa, de poques paraules, Ocaña, el número dos del vicepresident Pedro Solbes, va insistir que es demostra que hi ha un "alt nivell de solidaritat". A l'altre extrem, entre les comunitats que més reben hi ha Extremadura, Astúries, Galícia, Castella-Lleó, Castella-la Manxa i les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla. Andalusia, en canvi, es troba en una zona mitjana, amb superàvits amb les dues metodologies que oscil.len entre el 3,05% i el 4,65% del seu PIB.