El desacomplexat i vertiginós ascens de Marta Pascal

Quan algú es postula per ser el número 3 d'un partit com el PDC amb 33 anys és que, necessàriament, la seva carrera ha sigut vertiginosa. En només un any, Marta Pascal ha passat de presidir la Joventut Nacionalista de Catalunya a postular-se com a candidata al càrrec de coordinadora general de l'acabat de batejar Partit Demòcrata Català (PDC), formant tàndem amb David Bonvehí. L'actual portaveu de PDC ha anat pujant discretament entre les files nacionalistes però va saltar al panorama mediàtic al convertir-se en una de les cares preferides per exemplificar la refundació de CDC, no només per la seva joventut, sinó també per la seva experiència i formació. 

Amb en .@davidbonvehi hem decidit fer tàndem per liderar la nova direcció executiva del @Pdemocratacat

— Marta Pascal (@martapascal) 12 de julio de 2016

Pascal és llicenciada en Ciències Polítiques i de l'Administració per la Universitat Pompeu Fabra, on va obtenir el Premi Extraordinari de Final de Carrera, i en Història per la Universitat de Barcelona. L'actual diputada de Junts pel Sí va ampliar la seva formació cursant diversos programes de lideratge, un d'ells als EUA impulsat per la German Marshall Fund, un altre especialitzat en gestió pública del IESE i el programa de Vicens Vives d'Esade.

Notícies relacionades

Turull renuncia a dirigir la nova CDC i deixa pas al 'ticket' Pascal-Bonvehí

Pedra angular de la ciència biomèdica a Catalunya

A més de la formació professional, Pascal compta amb una llarga trajectòria política. Diputada al Parlament de Catalunya des de 2012 i membre del consell nacional de PDC, va exercir també de presidenta de la Joventut Nacionalista de Catalunya fins al 2015. El seu nom va començar a agafar força quan, el mes de juliol del mateix any, el partit va anunciar que Pascal seria la nova portaveu de CDC en substitució de Mercè Conesa. 

Però segurament no és ni la seva joventut, ni el currículum el que l'han catapultat fins a, com a mínim, les portes de l'antiga secretaria general, sinó el seu desacomplexament en dues qüestions que, fins ara, han tenallat els convergents, segurament per motius generacionals. Com li passa al president Carles Puigdemont, en el seu independentisme no hi ha cap indici de tacticisme. "Em vaig afiliar a CDC perquè sóc independentista", ha repetit diverses vegades. L'altre punt és l'ombra de Jordi Pujol. No ha tingut manies, fins i tot recentment, a criticar i distanciar-se i distanciar el partit del que va ser el seu pare fundador.