Rajoy promet 4.200 milions en infraestructures sense dissipar recels

El lema de les jornades, 'Connectats al futur', ja era tota una carta d’intencions davant aquells que promouen la desconnexió. I la presència del president del Govern central no va fer més que intentar redoblar el simbolisme. Durant mig any ha sigut la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría l’encarregada de transmetre la predisposició de l’Executiu del Partit Popular a trobar una sortida a la qüestió catalana, però ahir, encara que ella l’acompanyés, Mariano Rajoy es va posar al capdavant de l’operació en un acte al Palau de Congressos davant 500 empresaris en què va anunciar un paquet d’inversions en infraestructures a Catalunya per valor de 4.200 milions d’euros fins al 2020; 6.500 fins al 2025. En el revers de la moneda, ell va demanar als presents «ajuda» per doblegar l’independentisme.

Havien passat nou mesos des de la seva última visita a Catalunya fins que Rajoy va exposar diumenge en un acte de partit, el congrés del PPC a l’Hospitalet de Llobregat, el seu full de ruta política per deixar enrere el procés: unitat, legalitat i concòrdia. Aquesta vegada tocava posar sobre la taula a Barcelona l’oferta econòmica, obviant això sí el model de finançament autonòmic. Sobretot, la intenció era abordar mesures sobre la ruta del tresor comercial, el corredor mediterrani, però també sobre el que s’ha convertit en una fàbrica d’independentistes pels seus continus daltabaixos: la xarxa de Rodalies.

XIFRES I SACS TRENCATS

Sobre la segona, el Govern central preveu invertir-hi 1.882 milions d’euros fins al 2020 i un total de 3.900 fins al 2025. Sobre el primer, la promesa és que el tram Vandellòs-Tarragona començarà a verificar-se l’any que ve i el de Castellbisbal-Vila-seca s’adjudicarà ben aviat. En diners, el primer trimestre del 2018 s’aportaran 667 milions d’euros i, en temps, es reduirà el trajecte Barcelona-València en mitja hora. L’objectiu és que els tres trams catalans de l’eix ferroviari estiguin acabats el 2020. Així mateix, el dirigent popular va detallar una aportació de 850 milions en carreteres; 587 milions en ports; 200 milions per a l’aeroport del Prat i 40 en navegació aèria i 285 milions per al tren llançadora entre Sants i el Prat.

El principal problema per al mandatari conservador és que tant l’auditori com el Govern de la Generalitat ja han sentit moltes promeses però es queixen que la immensa majoria acaben en sac foradat. Fins en 10.000 milions d’euros xifra l’Executiu de Carles Puigdemont els deutes en aquest àmbit. Justament, més de 4.000 a Rodalies, els mateixos que va prometre José Luis Rodríguez Zapatero per al període 2007-2015 i dels quals a penes n’han arribat 400. «[L’anunci de Rajoy] mereix la mateixa credibilitat que els pressupostos de l’Estat per al 2015, dels quals s’han destinat menys del 6% del previst per a Renfe i menys del 30% pel que respecta a Adif. Proposem que hi hagi una clàusula antiincompliment», va comentar la portaveu del Govern, Neus Munté, abans d’anunciar que l’Executiu català sol·licitarà 7.345 milions d’euros del fons de liquiditat autonòmic per al 2017. Puigdemont, des dels EUA, va exigir que l’Estat assumeixi les conseqüències si el seu anunci acaba en foc d’encenalls.

A pesar de valorar que fos el mateix Rajoy qui empunyés la bandera del diàleg i les propostes, tampoc l’empresariat desprenia entusiasme, una desconfiança que Rajoy va intentar dissipar davant noms com Joaquim Gay de Montellà (Foment), Josep González (Pimec), Antoni Abad (Cecot), Josep Lluís Bonet (Cambra de Comerç d’Espanya i president de Freixenet), i Miquel Valls (Cambra de Comerç de Barcelona), integrants d’una variada primera fila empresarial en què també hi eren Salvador Alemany (Abertis) i, per a sorpresa d’alguns, el madrileny Florentino Pérez (ACS). El màxim representant de la Generalitat va ser el conseller de Territori, Josep Rull, i per part de l’Ajuntament de Barcelona hi va assistir el primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello.

El president de l’Executiu central va mirar de convèncer-los a tots amb l’argument que «en temps difícils» s’han fet més coses del que sembla i subratllant que el que deia «es farà i es complirà». Per provar de demostrar-ho va posar com a aval que s’ha designat un coordinador del corredor mediterrani, mentre que en el cas de Rodalies el desplegament del pla està previst que es faci en coordinació amb totes les administracions per constatar que el projecte és «realista, viable i verificable».

Notícies relacionades

El CNI adverteix d’una multiplicació dels cibercriminals

Romeva deixa la presidència de la Fundació Irla per la seva inhabilitació

En una de les taules rodones organitzades en el marc de l’acte, el ministre de Foment, Íñigo de la Serna, va insistir que el pla està compost de «realitats que aviat seran tangibles» i que serà «avaluable de forma periòdica». Fins i tot s’exposarà el projecte de Rodalies a la Generalitat perquè hi faci aportacions i participi en «un seguiment».

AGÈNCIA EUROPEA DEL MEDICAMENT

Rajoy va aprofitar, a més, per explicar els treballs que està efectuant el seu Gabinet per aconseguir que Barcelona aculli la seu de l’Agència Europea del Medicament un cop el Regne Unit abandoni la Unió Europea pel 'brexit'. I va deixar per al final el rerefons que havia motivat la celebració d’una jornada d’aquest tipus. «Els demano ajuda per guanyar la batalla de la moderació i el seny» i «recuperar la concòrdia», es va dirigir als empresaris. Una crida contundent com poques se n’han vist del cap del Govern central a un col·lectiu que acostuma a ser discret, i que arriba just en un moment en què s’acosta tempesta, amb Junts pel Sí apuntant al «referèndum o referèndum».