La connexió catalana amb Urkullu

El gir de Carles Puigdemont acceptant ahir durant unes hores dissoldre el Parlament i convocar eleccions va ser el resultat d’un procés de mediació que des de fa dies està portant a terme el 'lehendakari' basc Íñigo Urkullu amb la participació d’un grup d’empresaris catalans capitanejat per Joaquim Coello, Juan José López Burniol, Marian Puig i Emilio Cuatrecasas. Aquesta delegació d’empresaris, que representa un grup més ampli d’institucions i representants de la societat civil catalana que de manera discreta media perquè es freni l’escalada de tensió política, va tenir una primera reunió dimarts passat a Barcelona amb el president de la petrolera Petronor, Emiliano López Atxurra. 

Aquest empresari basc és qui ha servit de pont entre els directius catalans per aconseguir la mediació d’Urkullu. Molt pròxim al PNB i a Josu Jon Imaz –el va rellevar en la presidència de la petrolera filial de Repsol de la mà d’Antoni Brufau– manté una amistat personal amb Joaquim Coello, enginyer i president de la Fundació Carulla, a més a més de cosí de Brufau, amb qui ha coincidit al llarg dels anys en la seva trajectòria empresarial. A López Atxurra el defineixen com un basc moderat, bon coneixedor del món empresarial català –ha sigut conseller de Gas Natural i ha treballat en l’òrbita del grup La Caixa– i amb contactes rellevants en l’àmbit polític i empresarial de Madrid.

En la reunió de dimarts a la capital catalana, davant la constatació de la gravetat de la situació política, es va acordar una reunió d’aquests quatre empresaris amb el 'lehendakari' que va tenir lloc dimecres a Vitòria per buscar una solució de mediació entre la Generalitat i el Govern espanyol. 

El missatge que va traslladar el mateix Urkullu a Puigdemont a través d’aquests emissaris va ser si estaria disposat a no realitzar la declaració unilateral d’independència (DUI) i convocar eleccions a canvi  que Mariano Rajoy es comprometés a no aplicar l’article 155.

Puigdemont va respondre dimecres afirmativament per correu electrònic i es va disposar a preparar el Govern per a una convocatòria electoral i va reunir d’urgència els seus consellers a Palau en una trobada que es va allargar fins a altes hores de la matinada. 

La principal garantia que va exigir Puigdemont a la mediació per fer el pas va ser la constatació que l’article 155 no s’aplicaria a Catalunya sota cap precepte. 

Malgrat que la mediació sosté que va donar ahir garanties plenes que Rajoy ho acceptaria, segons fonts pròximes a la negociació, Puigdemont va demanar que Moncloa n’oferís una confirmació directa mitjançant una trucada telefònica que no es va produir i que va ser el detonant que el president es fes enrere en la seva decisió de convocar eleccions. Puigdemont també havia demanat que en el procés que s’obrís a continuació de la negociació amb l’Estat es tingués en consideració la posada en llibertat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, a la presó de Soto del Real (Madrid) imputats per sedició, a més a més de la retirada de les forces policials enviades a Catalunya i una rebaixa en la contundència amb què la fiscalia actua contra la causa sobiranista.

El procés de mediació pretenia així arrencar un compromís a les dues parts en un moment en què la desconfiança és màxima i assegurar que tant Puigdemont com Rajoy complirien els seus compromisos sense sorpreses d’última hora. Així, el Govern de Mariano Rajoy es reservava la clau d’aprovar l’article 155 en la sessió del Senat convocada per avui, però es comprometria a no aplicar-lo. Per la seva part, Puigdemont no declararia la independència ni abans ni després de la sessió al Senat.

Triangle basc

Notícies relacionades

L'oposició critica que Martínez Bravo visqui entre Madrid i Barcelona i li demana que corregeixi "aquest fet inèdit"

El TC anul·la la reforma del Reglament del Senat amb què el PP va intentar retardar l’amnistia

La mediació basca mitjançant el triangle Emiliano López Atxurra, Josu Jon Imaz i Íñigo Urkullu ha partit de la profunda preocupació que està generant el deteriorament de les institucions catalanes i el temor que es pugui produir un contagi en els sectors més radicals del País Basc. El PNB, sempre bilateral en les seves rela-

cions amb el Govern espanyol, no persegueix fer un front comú amb Catalunya, sinó més aviat el que intenta és mediar per intentar solucionar un conflicte que considera que pot impulsar un procés de recentralització a Espanya esperonat per  l’aplicació de l’article 155, que ara com ara no s’ha aconseguit frenar.