Aquí es juguen les eleccions del 21-D

Mai unes eleccions al Parlament havien concitat tanta participació com les del 27 de setembre del 2015, que van congregar el 74,95% dels electors (una vegada comptabilitzat el vot exterior, ja que la nit electoral el percentatge provisional va ser del 77%). Aquesta xifra només l'han superat cinc comicis al Congrés, que al seu dia van ser qualificats d'històrics: els constituents del 1977 després de la dictadura franquista (79,54%); els del 1982, en què el PSOE va arrasar amb guarismes de rècord (80,83%); els del 1993 amb l'última victòria de Felipe González; els del 1996 amb la primera victòria de José María Aznar, i els del 2004 després dels atemptats de l'11-M en què els socialistes van desbancar el PP (75,96%).

Vistos els precedents, no serà fàcil batre el 21 de desembre els números de les últimes autonòmiques, encara que la mobilització es presumeix més clau que mai tenint en compte que el 27-S la diferència en vots entre el bloc independentista i el contrari a la ruptura va ser de 98.590 a favor dels segons.

És als nuclis urbans on els contendents tindran més marge de maniobra. Fa dos anys la participació en algunes zones rurals va superar amb escreix la mitjana de Catalunya amb ostensible avantatge a favor dels secessionistes, la tasca dels quals en aquests punts serà mantenir activats tots els seus electors, cosa que no sembla difícil després de l'1-O i amb més de mig ex-Govern a la presó i la resta a Brussel·les. En canvi, encara que també van deixar el llistó molt alt el 2015 i sense entrar aquí en potencials canvis de vot, la principal bossa d'abstencionistes a qui seduir es troba als municipis més poblats, especialment en alguns punts de l'àrea metropolitana de Barcelona i també en altres de les províncies de Lleida i Tarragona. En aquestes dues últimes circumscripcions la participació va ser inferior al global català, del 73,63% a la primera i del 74,19% a la segona.

El ‘top 50’

Gairebé dos terços (820.118) dels 1.380.657 ciutadans que no van anar a votar en les anteriors autonòmiques residien en alguna de les 50 ciutats més habitades de Catalunya. I en 16 d'aquestes localitats la participació es va situar per sota del 74,95% autonòmic. L'Hospitalet de Llobregat (72,42%), Lleida (73,71%) i Santa Coloma de Gramenet (73,07%) per ser els municipis més populosos i Sant Adrià de Besòs (68,95%), Figueres (69,98%) i Salou (70,05%) per registrar l'abstenció més elevada entre aquesta quinzena de localitats són els més rellevants de la llista: hi segueix havent un graner de vots sense esprémer -o que no s'ha espremut com en altres llocs- i a totes sis la pugna va ser el 27-S més ajustada que en altres llocs: Ciutadans va guanyar en tres, JxSí en dues i el PSC en una.

Notícies relacionades

Puigdemont no descarta la via unilateral, tot i que prioritza el diàleg

Iceta descarta una repetició electoral després del 21-D

L'increment del cens electoral podria jugar a favor que en aquests i al conjunt de municipis catalans hi hagi més paperetes a les urnes. En aquesta ocasió seran 5.553.983 els ciutadans cridats a votar, entre els quals s'han d'incloure les 136.300 persones que ja ho poden fer a l'haver complert els 18 anys. Aquestes incorporacions sobrepassen la xifra de decessos i emigracions i juntament amb altres factors deixen el còmput en 43.130 potencials electors més que el 2015. Cosa que tampoc és garantia de res.

Perquè, prenent de nou com a exemple el de les ciutats més poblades i augmentant la prospecció en el seu comportament electoral al llarg dels anys, només una inusitada mobilització podria generar grans alteracions. A Sant Adrià de Besòs, per exemple, com a la immensa majoria, la participació més elevada es va registrar en els comicis al Congrés del 1977, quan es va situar en el 81,82%. En les últimes dècades, però, i llevat del 27-S, mai es va passar del 65%, amb percentatges habituals situats dins de la desena del 50%. A Tortosa, un altre exemple, van votar el 2015 el 73,13% d'electors convocats, xifra només superada pel 78,68% del 1977. O dit d'una altra manera, tant aquestes dues mostres com altres possibles evidencien que l'abstenció està molt consolidada en diverses localitats i que els partits ho tindran complicat per modificar aquesta tendència. No obstant, la transcendència d'aquesta convocatòria podria sobrepassar els comportaments tradicionals i en l'estratègia dels partits també hi hauria d'entrar en joc no només mobilitzar els seus, sinó tractar de desmobilitzar els simpatitzants de l'adversari. Algunes candidatures ja ho estan fent.