El PP posar les mires contra els delictes d'odi a Twitter

Pot ser l’enèsim brindis al sol de la política o el primer pas per posar una barrera més eficaç als delictes d’odi a les xarxes socials. El PP vol consensuar amb la resta del Congrés una modificació legislativa que permeti posar límits a l’anonimat en plataformes com a Twitter amb l’objectiu de facilitar a la Policia la identificació dels responsables de tuits violents. Les negociacions poden acabar sent paper mullat o un punt d’inflexió.

Tot encara està per escriure en un context de xoc en què les forces polítiques no tenen gaire clar com respondre en la via normativa a amenaces que s’han convertir en un escàndol en les últimes setmanes, arran dels missatges per la mort de l’exfiscal general de l’Estat i els atacs a periodistes o a dirigents parlamentaris. La porositat de la frontera entre el respecte al dret fonamental de la llibertat d’expressió i el convenciment que s’han d’explorar mecanismes més eficaços en la lluita contra aquests delictes tornen a sortir a la palestra.

De moment, el PP ha presentat una iniciativa que, si es portés a terme, canviaria completament la gestió dels comptes a les xarxes socials. Els conservadors volen posar fi a l’anonimat. La seva proposta insta el Govern a aprovar els canvis legals oportuns perquè els usuaris de les plataformes estiguin obligats a registrar-se amb la seva «identitat administrativa real». L’exemple que posa el PP és el dels telèfons mòbils. Quan va començar a implantar-se aquest servei, es podia accedir a un número sense aportar la identitat. Ara, en canvi, cal presentar el DNI per poder accedir a una línia.   

Segons el portaveu parlamentari dels conservadors, Rafael Hernando, es tractaria d’un «registre» que previndria la comissió de delictes, però els usuaris podrien continuar utilitzant pseudònims. «Hem d’abordar no tan sols els atacs a persones de dimensió pública, sinó a gent jove pel bulling, que comença a sortir dels col·legis i a assetjar des de les xarxes», explica la diputada Alicia Sánchez-Camacho, objecte d’un virulent atac a Twitter, pel qual va interposar una denúncia.

El debat causa inquietud. La mateixa societat que es va regirar incòmoda contra la sentència de l’Audiència Nacional que va condemnar la tuitera Cassandra Vera a un any de presó per considerar «humiliació a les víctimes del terrorisme» els seus acudits sobre Carrero Blanco, troba intolerables les amenaces de violació i mort com les sofertes per periodistes com Ana Pastor o Cristina Fallarás o per dirigents polítics com la mateixa Sánchez-Camacho.

Frontera difusa

¿On és la frontera entre la rigidesa de la llei mordassa i la persecució efectiva de l’auge d’episodis d’odi a les xarxes socials? Els partits no es posen d’acord.

El PSOE rebutja l’assetjament amb rotunditat, però insisteix que les mesures s’han d’equilibrar-se amb el dret fonamental a la llibertat d’expressió.

Ciutadans posa el focus en «l’equilibri entre la llibertat d’expressió i els delictes d’incitació a l’odi». «Cal entendre les dificultats que comporta controlar la identitat de les persones que participen en les xarxes socials», assenyalen fonts del partit d’Albert Rivera.

Notícies relacionades

Ana Pastor denuncia davant la Policia amenaces de mort a Twitter

No tota expressió grollera o de mal gust és un delicte d'odi

El PNB considera positiu obrir una reflexió «des de l’àmbit europeu» per exercir més influència sobre les companyies propietàries de les xarxes, que són, en tot cas, les que gestionen la política de privacitat dels seus usuaris.

ERC condemna la violència però hi mostra dubtes. «El que té a veure amb el PP i censurar a nosaltres ens fa esgarrifar, perquè més que res volen censurar la llibertat d’expressió», explica el coportaveu parlamentari Gabriel Rufián.