Mas diu que no hi ha majoria independentista "per imposar res"

Carles Puigdemont està disposat a tornar a Catalunya únicament com a president de la Generalitat, i vol portar la situació política al xoc amb l'Estat. Però aquests plans no són els mateixos que els d'importants sectors del seu partit. En la reunió de l'executiva del PDECat diverses veus s'han alçat contra aquesta estratègia, entre elles la de l'expresident Artur Mas.

Segons diverses fonts coneixedores del desenvolupament de la reunió, Mas ha demanat la paraula per exposar fonamentalment dues idees. La primera: que les eleccions del 21 de desembre no van donar als independentistes una majoria suficient per "imposar res". Junts per Catalunya, ERC i la CUP van obtenir 70 diputats, però segueixen sense arribar al 50% de vots; es van quedar en el 47,5%.

Com a conseqüència, el segon plantejament de Mas és que, en aquestes circumstàncies, fa falta un Govern "estable" que permeti una "legislatura llarga". L'excap de la Generalitat, que segueix sent president del PDECat, ha insistit en la necessitat d'"eixamplar la base" de l'independentisme per aconseguir objectius més ambiciosos. Diversos dirigents del PDECat han parlat en el mateix sentit, segons aquestes fonts. Entre ells, el diputat al Congrés Carles Campuzano i l'alcalde de Mollerussa i diputat electe al Parlament, Marc Solsona.

La intervenció suposa un canvi de marc de referència evident respecte del que defensa Puigdemont. Des de Brussel·les, i amb el seu inesperat bon resultat electoral com a principal aval, ja ha decidit que no rectificarà el rumb de col·lisió. Mentrestant, els seus socis, i tot i així rivals, d'ERC mantenen la tàctica iniciada el 21-D a la nit que passa per reconèixer la victòria de Puigdemont i fer el possible per no destorbar els moviments de l'expresident. Encara que no sàpiguen on menen. “Estem desconcertats”, ha ponderat una font republicana a aquest diari.

Situació a l'extrem

Puigdemont vol portar la situació a l'extrem, cosa que es podria traduir en dues estratègies diferents. La més radical seria la del bloqueig del Parlament. Fonts postconvergents asseguren que l'expresident podria instar els diputats electes independentistes a no presentar-se el dia 17 a la sessió constitutiva de la Cambra.

La situació comportaria un bloqueig de difícil interpretació legal, perquè algunes fonts jurídiques sostenen que, si els independentistes decideixen boicotejar la primera sessió de la Cambra, corren el risc que la resta de partits copin tots els càrrecs de la Mesa del Parlament.

La segona estratègia que estudia Puigdemont, segons ha explicat aquest dilluns el seu entorn a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), és intentar una investidura "telemàtica" i després tornar a Catalunya. L'objectiu d'aquesta maniobra seria obligar les institucions de l'Estat a detenir ja no un candidat a la presidència, sinó tot un president. 

Per portar a terme aquest pla, seria necessari que la Mesa del Parlament faci una interpretació del reglament favorable als seus interessos que li permeti superar la sessió d'investidura a distància. La jugada només pot sortir bé si els independentistes controlen la Mesa.

Desconcert republicà

Notícies relacionades

Cs, el PSC i el PP descarten una investidura telemàtica

¿Puigdemont pot ser investit telemàticament?

Entre bastidors, els republicans estan en alerta pels moviments de Puigdemont. Consideren que darrere de la insistència de l'expresident que sigui un republicà el que ocupi la presidència del Parlament s'hi amaga la voluntat que sigui ERC la que aplani el terreny al seu retorn i, a més, assumeixi els riscos judicials de promoure des de la Mesa una investidura telemàtica, per exemple. “¿Què passarà si el dictamen als lletrats del Parlament, que segur que el bloc del 155 requerirà, rebutja aquest ungiment de Puigdemont?”, es pregunten els republicans. “¿El president del Parlament haurà d'ignorar aquest dictamen, amb el risc d'accions judicials per part de l'Estat que això comporta?”, rematen.

“El que és clar és que hi ha determinades persones que podrien optar a ser presidents del Parlament o consellers que”, veient amb l'exemple de Joaquim Forn i Oriol Junqueras com les gasta l'Estat, “no faran el pas endavant si no se sap què s'ha de fer o si l'opció triada és la del xoc frontal”. D'entrada, el primer que passarà, en el cas que, finalment, s'optés per tirar endavant amb la idea de formar el Parlament el pròxim dia 17, és que els consellers a Bèlgica hauran de renunciar a la seva acta per assegurar la majoria independentista. Una cosa que “serà dura”, admeten els republicans.