Els Mossos van intentar destruir l'alerta dels EUA sobre la Rambla

La cèlebre «nota» dels Estats Units sobre l’amenaça d’un atac terrorista a la Rambla, desvelada per EL PERIÓDICO, va estar a punt de quedar reduïda a cendres. Gràcies a una delació, la Policia Nacional va poder impedir que els Mossos d’Esquadra destruïssin l’original en anglès i un dossier intern del cos, juntament amb milers de documents més, el 26 d’octubre en una incineradora del Besòs. Aquest diari ha tingut accés als dos documents, que van ser certificats oficialment com a autèntics pels Mossos.

    

Punt final a l’embolic que l’agost passat, després dels atemptats del 17-A i poc abans del referèndum anunciat per a l’1-O, va sacsejar la política catalana. Fem memòria. El 31 d’agost, EL PERIÓDICO va desvelar en exclusiva el text de l’alerta sobre un possible atemptat gihadista a la Rambla barcelonina que els serveis d’intel·ligència dels Estats Units havien remès el 25 de maig als Mossos i a la lluita antiterrorista espanyola. Aquest diari ja va informar el 17 d’agost de l’existència de l’avís, que van desmentir, per aquest ordre, el president Carles Puigdemont, el conseller Joaquim Forn i el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero.

    

Al publicar-se el text íntegre, Forn i Trapero el van qualificar de «muntatge» i van acusar aquest diari de desfermar una «campanya de desprestigi i intoxicació» contra els Mossos. A contracor, van reconèixer que l’alerta era certa i que la van rebre en la data indicada, però van negar tota veracitat al document i també que aquest provingués de l’espionatge dels EUA. Els va arribar, van dir, per «altres fonts» que es van negar a especificar.

    

Tot just dos mesos més tard, el 26 d’octubre al matí, una furgoneta i un parell de patrulles dels Mossos es desplaçaven a la incineradora de Sant Adrià de Besòs amb l’ordre de destruir una gran quantitat de documentació sensible. Nota a peu de pàgina: casualitat o no, a aquella hora Puigdemont anunciava al Govern de la Generalitat que avançaria les eleccions per evitar la suspensió de l’autonomia, via article 155 de la Constitució. 

    

A l’arribar a la incineradora, uns 20 agents van interceptar els mossos, els van impedir procedir a la incineració i els van exigir l’entrega de tots els documents. Els agents catalans es van negar a fer-ho. Hi va haver moments de tensió. Després de rebre la preceptiva ordre judicial, la Policia va incautar l’abundant material, que ocupa 36 caixes. Al classificar-lo, els investigadors van topar amb el document original dels EUA, fins aleshores negat per la cúpula catalana d’Interior.

    

Agents de la Policia Nacional registren una furgoneta ala incineradora de Sant Adrià de Besòs, el 26 d'octubre. / RICARD FADRIQUE

"POSSIBLE AMENAÇA"

«Nota en anglès sobre possibles atacs a turistes a Barcelona, remeten EUA». Així al·ludeix a l’alerta l’informe policial rebut dies enrere per la jutge Carmen Lamela, que instrueix la causa oberta pel referèndum de l’1-O a l’Audiència Nacional. Juntament amb el text en anglès s’ha trobat un altre dossier titulat Informe sobre possible amenaça a Barcelona, que tradueix el text al català. Els tres documents es reprodueixen adjunts.

    

Document enviat a la jutge Carmen Lamela.

Si l’informe intern, destinat a diversos membres de la comissaria d’informació, acredita que l’alerta va entrar en la base documental dels Mossos, l’original en anglès repeteix, paraula per paraula, el text publicat per aquest diari a l’agost: «Informació no corroborada de veracitat desconeguda de finals de maig del 2017 indicava que l’Estat Islàmic de l’Iraq i ash-Sham (ISIS) estava planejant portar a terme atacs terroristes no especificats durant l’estiu contra emplaçaments turístics molt concorreguts a Barcelona, Espanya, específicament al carrer La Rambla».

    

Respecte a l’informe desvelat el 31 d’agost només varia l’encapçalament. La raó és senzilla: aquell document, remès pels EUA al comandament antiterrorista espanyol després dels atemptats del 17-A, reproduïa la nota enviada al maig, mentre que el confiscat a Sant Adrià és el text original destinat als Mossos d’Esquadra. Aquest últim cataloga com a «secret» l’informe, cita com a emissor els Estats Units («USA»), es dirigeix a «Mossos d’Esquadra» i la numeració, «MOS-0010/17», indica que es tractava de la desena comunicació antiterrorista de l’any enviada pels EUA. La relació, doncs, era fluida. L’enunciat és eloqüent: «Suposats plans de l’ISIS per atacar zones turístiques a Barcelona, Espanya, l’estiu del 2017».

«SÓN REALS, NO ESTAN MANIPULATS»

A preguntes d’aquest diari, i després d’analitzar-los en detall, els Mossos corroboren la veracitat dels dos documents: «Són reals, no estan manipulats». Un portaveu apunta que els escrits es corresponen amb l’alerta la recepció de la qual es va reconèixer a l’agost, i afegeix que una còpia digital de tots dos resta als arxius del Departament d’Interior.

    

El dossier original procedia del National Counterterrorism Center (NCTC), que coordina la informació antiterrorista de les agències federals d’intel·ligència dels EUA i comparteix informació amb serveis anàlegs i policies de tot el món. I les pistes les havia recol·lectat l’Agència Central d’Intel·ligència (CIA) –sota el mantell del NCTC– segons van relatar a finals de maig a EL PERIÓDICO dos destacats membres del Govern català. Un d’ells, consultat en les últimes hores, ha refusat pronunciar-s’hi. 

    

Aquest mateix avís va arribar, també el 25 de maig, al comandament antiterrorista de l’Estat (CITCO), a les forces de seguretat i al Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI). Quan es va fer públic, la lluita antiterrorista espanyola va reconèixer-ne el contingut, la data de recepció i la procedència: el comadament únic antiterrorista nord-americà (NCTC).

    

Tres fonts més, consultades els últims mesos, sostenen que la informació, procedent de la CIA i canalitzada com sempre per l’NCTC, va ser entregada en mà a un alt càrrec del departament d’Interior de la Generalitat per un funcionari del consolat dels EUA a Barcelona. Fonts dels Mossos només precisen: «Nosaltres no rebem informació directament de la CIA».

    

¿Per què Forn i Trapero es van entestar llavors a desmentir que els EUA havien enviat als Mossos aquesta alerta en concret? L’explicació cal buscar-la en el context polític del moment. Després de desvelar-se, el mateix dia de l’atemptat de la Rambla, que la CIA havia advertit els Mossos sobre aquesta eventualitat, el president Puigdemont ho va negar rotundament el 20 d’agost: «No hi ha relació entre agències d’intel·ligència internacionals i els Mossos». El mateix van fer Forn el 22 d’agost («No tenim contacte amb la CIA, ja ens agradaria») i Trapero, el 28 («És mentida»).

     

Poc abans de l’1-O, la publicació del document, que acreditava la fluïdesa d’aquests contactes, deixava en mal lloc el president i podia entelar la imatge dels Mossos per la seva actuació posterior als atemptats de Barcelona i Cambrils. Cosa que explica que Forn i Trapero s’obstinessin en un desmentiment que per fi s’ha revelat fal·laç, ja que fins i tot els Mossos han acabat per confirmar la veracitat del document.

    

Si en la destrucció rutinària de papers es dona prioritat als més antics, amb l’informe del maig es va fer una excepció. ¿Qui ho va ordenar? Tota la documentació enviada a la incineradora era de la comissaria general d’informació dels Mossos que dirigia el comissari Manel Castellví, home de la màxima confiança de Trapero. El major ja estava imputat per sedició i 48 hores més tard seria cessat. Al novembre, Castellví va demanar la jubilació anticipada (pas a segona activitat). 

    

Notícies relacionades

La seqüència dels fets

Història d'un assetjament i un silenci

Una altra pregunta per respondre és si l’advertència sobre la Rambla va ser correctament valorada per les policies espanyola i catalana. ¿S’haurien pogut prendre mesures addicionals, d’intel·ligència o de seguretat ciutadana a Barcelona, amb l’objectiu d’evitar que el 17 d’agost la furgoneta del terrorista Younes Abouyaaquob regués de sang la Rambla? 

ACLARIMENT POSTERIOR DELS EUA

Per les dades recollides en els últims mesos de diferents cossos policials, la resposta és negativa. Primer, perquè la Policia i els Mossos van concloure al juny que l’avís no oferia prou detall per donar-li credibilitat. Segon, perquè després de l’atemptat els serveis d’espionatge dels EUA van aclarir que la pista que va motivar la seva alerta del maig no estava relacionada amb el comandament gihadista liderat per l’imam de Ripoll. I tercer, perquè els Mossos asseguren que ja havien reforçat la seguretat de la Rambla abans del tràgic atemptat del 17-A.