El PSOE fracassa amb la reforma constitucional

Els socialistes no tiren la tovallola però podrien fer-ho si en les compareixences d’avui –exministres i expresidents de comunitats autònomes– i les dels dos pròxims dimecres no es produeixen apostes reformistes a la comissió d’avaluació i actualització de l’Estat autonòmic. El president de la comissió, el socialista José Enrique Serrano, vol aconseguir un document de suggeriments amb modificacions de la Carta Magna que afectin el Títol VIII i el Senat, així com determinats aspectes del finançament autonòmic. Però fins ara, les compareixences estan resultant una galleda d’aigua freda per al PSOE, perquè totes sense gairebé cap excepció expressen reticències insalvables a una reforma constitucional, si bé per diverses raons.

El cop de gràcia a la comissió d’estudis, en què no participen ni els partits nacionalistes ni Podem, el va donar Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón fa dues setmanes. El qui va ser portaveu del PP –partit en què va militar fins al 2004– va desaconsellar el model federal i va anteposar «una mutació» de la Constitució, és a dir, una nova interpretació, abans que la seva reforma. Miguel Herrero és el polític espanyol més llorejat pels nacionalistes bascos i catalans. Aquells li van concedir el 1998 el premi Sabino Arana i aquests el Blanquerna el 1998 i la Creu de Sant Jordi el 2000. És autor a més de Los territorios históricos como fragmentos de Estado, una obra que ha marcat les teories polítiques del nacionalisme basc. Herrero, un dels pares de la Constitució, ha sigut, fins i tot, assessor dels partits nacionalistes i passava per ser el més comprensiu dels intel·lectuals sobre les dinàmiques segregacionistes a Catalunya i el País Basc.

Herrero no va ser l’únic pare constitucional a refredar els ànims. També ho va fer Miquel Roca entre la sorpresa generalitzada. L’interès pel que podien exposar tots dos compareixents va fer que assistissin a la sessió membres del PDECat, entre ells el seu portaveu, Carles Campuzano. En versió d’un dels ponents, els dos polítics «van desinflar la comissió si és que no va néixer ja desinflada». Per la seva banda, José Pedro Pérez-Llorca va desestimar com a oportuna qualsevol reforma constitucional. Criteris que han continuat exposant els ponents que van seguir els tres pares constitucionals. José Manuel Romay Becaria, president del Consell d’Estat, es va mostrar, fins i tot, partidari de tornar competències a l’Estat; Benigno Pendás, director del Centre d’Estudis Polítics i Constitucionals, va aprofundir en la idea que és innecessària una reforma sense consens, i els directors del Centre Estudis Sociològics (CIS) i de l’Institut Nacional d’Estadística van reconèixer que la reforma de la Carta Magna no és una prioritat per als espanyols. L’últim baròmetre de l’Institut Elcano constata que el grup més voluminós dels consultats (el 36%) es decanta per la recentralització.

Altres prioritats

Excepte que noves compareixences insuflin vida a la comissió, tant el Govern com Ciutadans –que aposta per altres prioritats, com ara la supressió dels aforaments i la reforma de la llei electoral– creuen que el seu objectiu ha fracassat i que el PSOE no ha aconseguit introduir en l’agenda política la federalització de l’Estat. El mateix Pedro Sánchez, a la vista de l’ambient que es respira a Madrid sobre la reforma constitucional, ha aparcat el debat sobre la plurinacionalitat d’Espanya.

Diversos dels compareixents consideren que «aquest no és el moment d’obrir el meló» perquè es podria interpretar  –i així ho va advertir el mateix Miguel Herrero– com una operació per «calmar els independentistes catalans». A alguns dels ponents el simple fet que una reforma pogués semblar «una concessió als separatistes» ho consideren «motiu suficient per posar el fre, esperar que tornin al bon camí i intentar la interlocució, si això és possible, per vies que no impliquin en cap cas l’alteració de la Constitució ni, fins i tot, de lleis orgàniques». De tal manera que el que fa uns mesos –abans del setembre– semblava una sortida parcial a la crisi catalana mitjançant la reforma constitucional, s’ha convertit ara en una mesura contraindicada.

Notícies relacionades

El CNI adverteix d’una multiplicació dels cibercriminals

Romeva deixa la presidència de la Fundació Irla per la seva inhabilitació

Els socialistes es resisteixen al fracàs, que el PP i Cs donen per fet, i confien que les compareixences dels 10 catedràtics, o una representació seva, que al novembre van presentar a l’Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques el document Idees per a una reforma de la Constitució, revifarà la necessitat de modificar-la. Esperen que els catedràtics Eliseo Aja, Enric Fossas Espadaler, Joaquin Tornos Mas, Francesc de Carreras i Víctor Ferreres Comella –tots cinc catalans– insuflin nous ímpetus al reformisme del PSOE. Tot i això, s’escampa l’escepticisme si –en paraules d’un dels compareixents– «se suposa que amb les reformes que pugui recomanar aquesta comissió es disminueix l’envergadura de la crisi catalana». 

Entre els socialistes hi ha sensació de fracàs. Al PP, seguretat que aquest ja s’ha produït. I en els nacionalistes bascos i independentistes catalans, indiferència. L’independentisme català ha aconseguit que el reformisme espanyol deixi de ser-ho. Almenys, de moment.