Yvonne Kludsky: «Dumba és un membre més de la nostra família»

Yvonne i Dumba han crescut juntes. Des de fa 30 anys viuen a Catalunya, en una finca envoltada de boscos de pins i alzines. Treballen en circs, pel·lícules, publicitat i tot tipus d'actes. Quan arriba una visita, Dumba s'acosta balandrejant les seves 3,5 tones de pes i 2,80 metres d'altura i frega la cara del convidat amb la trompa. «Bufa-li de manera ben suau a la trompa -suggereix Yvonne-. Li fa pessigolles. Li encanta que li facin pessigolles». El seu alè càlid desprèn olor de natura concentrada.

-¡Quin animal tan preciós! Impressiona veure'l tan de prop.

-Dumba és una femella d'elefant asiàtic, que a la seva terra d'origen és un animal domèstic i fa moltíssims anys que treballa amb l'home. Té 35 anys i és molt alta. Encara s'ha d'engreixar uns 400 o 500 quilos per agafar la corpulència d'una femella adulta.

-Igual que Mowgli, vostè s'ha criat amb animals.

-Tinc 57 anys i m'he passat tota la vida amb animals, sobretot elefants, però també amb óssos, cavalls i gossos. Recordo que que amb tot just 3 anys jugava a relliscar per la panxa d'un elefant del meu pare, com si fos un tobogan.

-El seu pare, Gösta Kruse, era un famós ensinistrador d'elefants, i la seva mare, Joan Fowles, treballava amb cavalls. Es van conèixer al llegendari circ anglès Bertram Mills, per això vostè va néixer a Anglaterra.

-Per part de pare sóc la quarta generació d'artistes de circ, i el meu marit, George, és la sisena. El meu pare solia jugar a l'amagatall amb els seus elefants. Es posava darrere d'un arbre i ells l'abraçaven amb la trompa quan el trobaven. El dia que es va morir ningú esperava que jo sortís a actuar, però ho vaig fer. Treballàvem junts a França, en un número amb vuit elefants, i vaig sentir la necessitat de sortir amb els seus animals. A ell li hauria agradat.

-¿Què en va aprendre vostè, del seu pare?

 

-A tenir molta paciència i a respectar els animals. Els elefants són  molt intel·ligents i afectuosos, però ensinistrar-los requereix un procés: es tracta d'observar l'animal i treure profit del que pot fer de forma natural. Tot es basa en la confiança mútua. Dumba sap que mai li demanaré que faci una cosa que no sap fer.

-¿Quina és la principal virtut d'un ensinistrador d'elefants?

 

-La paciència. Com els nens, aquests animals tenen un període de concentració molt curt durant el qual  poden aprendre coses, i després ja no serveix de res insistir-hi. Així que, si estàs nerviós o tens pressa, millor que et relaxis i tornis a provar-ho un altre dia.

-¿Què és el que diu la gent quan descobreix que té un animal com aquest a casa?

-Els meus veïns ja hi estan acostumats. Des de fa anys vénen molts nens a veure Dumba. Em sembla molt important educar-los en el respecte i l'amor als animals, perquè això els serveix per tenir més bon tracte amb les persones, o almenys això és el que penso. Quan hi ha nens, ella camina amb tant de compte que sembla que vagi de puntetes. També vénen persones invidents. Tocar-la és una experiència preciosa per a ells.

-¿Què fa si se'n vol anar de vacances o a sopar amb el seu marit?

-Fem torns perquè un de nosaltres es quedi sempre amb ella. És veritat que és una vida sacrificada, però l'hem escollit nosaltres i no l'aguantaríem si no l'estiméssim intensament. El que no sé és quant de temps podrem continuar així.

-¿Es refereix a la proposta de llei del Parlament per prohibir tots els circs amb animals a Catalunya? 

-Sí, però ja fa molt de temps que els grups animalistes estan pressionant. Al principi van aconseguir forçar avanços en el benestar dels animals, però ara volen acabar amb tot. Diuen coses com que els animals estan encadenats les 24 hores, però això no és veritat; això podia passar fa molts anys, però ara no és veritat.

-¿Pot posar la mà al foc per tota la professió?

-La gent del circ vivim pels nostres animals però, igual que a tot arreu, si algú no es comporta correctament ha de ser sancionat. El circ és, segons diu el diccionari, «un recinte cobert per una carpa, amb graderia per als espectadors, que té enmig una o diverses pistes on actuen malabaristes, pallassos, equilibristes, animals ensinistrats, etcètera», i a França atrau cada any 14 milions de persones. Prohibir-lo no és la solució; que facin més inspeccions i que comprovin si els animals estan ben cuidats o no.

-El que passa és que vostès no acostumen a explicar el seu costat de la història.

-Això també és una mica culpa nostra. Estem tan ocupats cuidant els nostres animals que no tenim temps per defensar-nos, però és important que la gent ho sàpiga. Quan estem a casa, Dumba surt a passejar pel bosc. És molt bonic veure com s'allunya sola i després torna perquè vol estar amb nosaltres. I si hem de fer viatges llargs procurem fem parades perquè descansi i mengi. Hem rebutjat actuar tres temporades a Polònia, a França i a Noruega perquè no volem estar tant de temps fora.

Notícies relacionades

L'amenaça de veto dels números amb animals subleva el circ català

I els dofins, ¿què?

-Veig que parla d'ella com si fos un fill, la pega és que pesa tres tones.

-És que Dumba és un membre més de la nostra família.