Victòria judicial de les víctimes de l'amiant davant els fabricants

A més a més de patir les terribles seqüeles del deteriorament de la seva salut, nombrosos treballadors exposats a l'efecte nociu de l'amiant en la seva etapa laboral, així com les seves famílies, se sentien doblement víctimes per una inconcreció legal que en no poques ocasions els desposseïa dels recàrrecs a cobrar en les seves prestacions d'invalidesa o viudetat. Els operaris d'empreses en les quals es va incomplir la normativa de protecció de la salut i que van ser absorbides per una nova companyia reclamaven l'abonament d'aquest increment en les seves prestacions, però la companyia matriu ho desestimava al·legant que les infraccions havien succeït abans de la fusió empresarial, i per això no se sentia responsable. Això obligava els antics treballadors a emprendre una batalla judicial que se saldava amb sentències dispars. Fins ara. El Tribunal Suprem ha donat la raó a un antic treballador de Rocalla, que va acabar integrada a Uralita, en una decisió que l'alt tribunal ha aprofitat per unificar doctrina i establir jurisprudència a favor dels treballadors.

Una victòria a títol pòstum la que ha brindat la lluita de Juan Molina Pérez, que va morir el 1998, i que tocarà a molts més. De l'avanç se'n beneficiaran exempleats malalts i viudes d'aquells treballadors que van perdre la vida a causa de l'impacte d'aquella substància tòxica. I malgrat que no hi ha registres oficials sobre el cens de víctimes a Espanya, Juan Carlos Paúl, president de l'Associació de Víctimes de l'Amiant (Avida), fa l'estimació que els beneficiaris per aquesta decisió «superen les 10.000 persones». Des de l'associació d'afectats del Prat, el seu president, Benedicto Martino, l'eleva a 12.000. Avida xifra en 20.000 els afectats registrats a Espanya.

La magnitud de la decisió judicial s'aprecia amb claredat des dels despatxos del Col·lectiu Ronda, que va defensar els interessos de Molina i que els últims dies veu «com es van succeint sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que apliquen el criteri establert pel Suprem per resoldre casos sobre recàrrecs que feia anys que estaven paralitzats», exposa Marta Barrera, advocada de la cooperativa jurídica, que defensa els interessos de mig miler d'afectats. En el cas de l'amiant el recàrrec acostuma a ser del 50% de la pensió, el màxim permès per la llei.

La decisió la va adoptar de forma unànime el ple de la sala social del Suprem, atenent a la necessitat d'unificar el criteri i a partir d'una sentència adoptada pel Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) sobre una multa imposada a una empresa portuguesa per infraccions laborals comeses abans de la seva absorció per una altra companyia. La nova companyia es negava a afrontar el pagament de la sanció, però el TJUE va resoldre que havia d'assumir-lo.

ENDARRERIR EL PROCÉS / «La sentència marca un abans i un després en les reclamacions de les víctimes i de les seves famílies, i va molt més enllà de l'entorn de Rocalla i Uralita, ja que es podrà aplicar en la casuística de qualsevol successió d'empreses que hagin incomplert la normativa», va exposar Paúl. El dirigent d'Avida va apuntar també aspectes intangibles, atès que servirà per «perdre por a litigar amb els poderosos». Uralita va declinar realitzar declaracions sobre aquest canvi de doctrina del Suprem.

«Les empreses recorren i alenteixen el procés perquè el temps juga a favor seu: cada dia que passa, més a prop estan de la mort els denunciants; molts no viuen per veure la sentència», va exposar Paúl. «Molts afectats que no creien en la justícia, amb decisions així, s'atreviran a exercir els seus drets», va assenyalar Martino.

Notícies relacionades

Amb el 'mal de Rocalla'

Uralita haurà d'indemnitzar per quatre casos d'intoxicació per amiant

El dictamen també podrà utilitzar-se «de forma com a suport» en els judicis de víctimes ambientals de l'asbest o de dones que, per exemple, rentaven la roba contaminada del seu marit, va sostenir Barrera. Un pas més per «mirar de normalitzar» una situació, en la qual Paúl situa Espanya «a remolc» a Europa, lluny de l'experiència de França o Bèlgica, amb fons de compensació per a les víctimes amb aportacions de l'Estat i les empreses

«Ara que sembla acabar la conspiració del silenci del poder i les empreses, s'ha de regular perquè no sorgeixin més perjudicats per l'amiant d'edificis o instal·lacions amb un percentatge elevat i descontrolat d'asbest», va dir Paúl. «Si realment aprenguéssim del passat, víctimes com les d'Uralita haurien de ser les últimes per aquesta plaga», va acabar dient el dirigent d'Avida.