La Mina desafia el fracàs escolar

Una desena d’alumnes, d’entre 15 i 16 anys, debaten com transformar el pati on juguen els alumnes més petits. Un tres en ratlla pintat a terra o un laberint. Són diverses les propostes que els estudiants van posant sobre la taula, que després analitzaran i sospesaran «perquè no sempre estiguin jugant a futbol», explica una noia. El grup, tot ell de joves d’ètnia gitana, forma part de l’aula oberta de l’institut escola Sant Adrià de Besòs, al barri de la Mina, i el formen alumnes amb problemes d’aprenentatge que participen en un projecte de servei comunitari amb escolars d’educació infantil.

El programa, batejat amb el nom d’Aprenem ensenyant, ha aconseguit que aquests nois, als quals no sempre resulta fàcil motivar, s’impliquessin en la construcció d’unes jardineres –amb fusta, amb pneumàtics i amb garrafes d’aigua reciclada– per a l’institut escola, que preparessin classes de manualitats per als pàrvuls i que representessin per a ells obres de teatre. «Hauries de veure com s’ho passen: uns i altres. Els petits estan supersatisfets de tenir els grans a classe, de veure com els seus cosins o germans adolescents els presten tanta atenció, i als de l’aula oberta, els genera una seguretat i una confiança en si mateixos tremenda», explica Marta del Campo, la directora del centre educatiu.

Del Campo recorre diverses vegades al dia els 300 metres que separen els edificis de l’antiga escola Mediterrània i de l’institut Fòrum 2004, que el setembre passat es van fusionar per crear aquest nou institut escola. Amb aquesta mesura, la Generalitat i l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs volen combatre «les altes taxes de fracàs, per absentisme i per no continuïtat dels estudis, que s’estaven produint al barri», detalla la directora.

El pròxim curs 2017-2018 hi haurà cinc centres més similars en altres poblacions catalanes (tres estaran a Barcelona, un a Tarragona i el cinquè, a Lleida), segons va anunciar dilluns passat la consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, en la presentació de la nova oferta de places per a la preinscripció. 

«Està comprovat que el pas de l’educació primària a la secundària, que és un moment crític per a la majoria d’estudiants, suposa una ruptura encara més profunda si es pot per als joves més vulnerables», explica Del Campo. Amb la creació de l’institut escola es pretén que aqueest procés «sigui una transició, no un traspàs».

PLA ESTRATÈGIC

El punt de partida en aquesta batalla contra el fracàs a la Mina és el d’un col·legi, el ja extint Mediterrània, en què el 90% de l’alumnat és d’ètnia gitana i un institut, el Fòrum 2004, oficialment també desaparegut, en què «dels 190 matriculats, hi ha una trentena que no assisteixen a classe de forma continuada». L’abandonament és especialment alarmant entre les noies, per raons gairebé sempre culturals. «A vegades, de sobte, una d’elles deixa de venir a classe sense donar cap explicació. No és gens estrany que sigui perquè s’ha casat. Encara que també ha passat que un bon dia, i al cap d’un temps, aquella mateixa noia reaparegui... Després t’assabentes que és perquè s’ha separat». El percentatge d’estudiants que presenten necessitats educatives específiques és alt, la majoria de les ocasions com a conseqüència de les condicions de marginalitat en què viuen. 

Tota la plantilla de professors està participant aquest curs, en col·laboració amb tècnics, psicopedagogs i altres treballadors educatius, en el disseny del pla estratègic que ha de guiar els pròxims quatre anys. «Volem que el centre sigui la palanca que, com diu la mateixa llei d’educació de Catalunya, faci possible la superació dels condicionants personals, socials, econòmics i culturals, que sigui la clau per superar les desigualtats», subratlla la docent. «També estem seguint una formació, que és voluntària i a la qual assisteixen pràcticament tots els professors i mestres», detalla.

¿PER ON COMENÇAR? 

Notícies relacionades

Guia per als pares que van a les portes obertes de les escoles

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

Marta del Campo està cada dia de l’any –cada dia– davant la porta, primer de l’institut, i mitja hora després a la del col·legi, per rebre els alumnes quan arriben. Amb aquesta senzilla acció, la de dir bon dia i saludar de manera personalitzada els pares que acompanyen els més petits, ha aconseguit una cosa impensable fa un any: que siguin puntuals.

Hi ha molts altres reptes pel davant, enumera. «Ens preocupa particularment treballar la coeducació o, el que és el mateix, l’educació en igualtat entre nois i noies. En això estem insistint molt», assenyala la directora. També està en marxa un programa per millorar el clima escolar i la convivència dins del centre. «Cada divendres es reuneix una comissió que analitza, de forma detallada, els casos de violència o indisciplina que s’hagin pogut produir i els seus resultats estan sent molt satisfactoris», destaca.