El risc de malnutrició obliga les oenagés a obrir menjadors en instituts

¿Per què un nen que rep una beca de menjador mentre va a l’escola de primària perd automàticament aquest dret el dia que comença a l’institut? Les xifres a Catalunya són contundents. Mentre que en l’educació infantil i primària un 13,6% d’alumnes són beneficiaris d’una ajuda alimentària de la Generalitat, a la secundària obligatòria aquest percentatge cau a l’1,48%. Entre el col·legi i l’institut, el nombre de receptors de beca de menjador descendeix en quasi un 89%. ¿Què passa en els tres mesos que separen el final de sisè de primària i l’inici de primer de l’ESO?

«L’argument de la Generalitat és que els estudiants deixen de rebre beca perquè als instituts públics no hi acostuma a haver menjador i, per tant, ja no hi ha res a sufragar», explica José Carlos González, activista social al barri del Gornal de l’Hospitalet. «Però aquesta excusa no serveix –protesta–, perquè el risc de malnutrició no desapareix d’un dia per l’altre».

El fet de passar a secundària «penalitza els alumnes vulnerables, els que més problemes tenen per alimentar-se correctament», insisteix González, que dirigeix l’entitat Nou Quitxalles, una organització sense ànim de lucre que treballa amb nens i joves d’aquest complicat veïnat de l’àrea metropolitana de Barcelona, amb greus problemes socioeconòmics.

Si no es concedeixen beques perquè no hi ha menjadors als centres públics de secundària, la solució és senzilla: només cal obrir-los. I en això estan treballant Nou Quitxalles i una desena d’oenagés de diferents poblacions catalanes que han detectat en els seus respectius barris la mateixa problemàtica que al Gornal. En els últims dos o tres anys s’han posat en marxa menjadors en instituts públics de Terrassa, Sabadell, Canovelles, Montornès i Salt, a més de l’institut Europa de l’Hospitalet, el que gestiona Nou Quitxalles. En total, són uns 300 joves els que es beneficien de la iniciativa.

UNA SOLUCIÓ MÉS DIGNA

«Creiem que aquesta és una solució més adequada que la que han adoptat algunes entitats, que han obert menjadors en centres socials, situats fora de l’espai escolar», argüeix González. «El que fa l’institut és cedir l’espai, un espai que és en definitiva de titularitat pública, i és l’oenagé la que gestiona el servei», precisa Ferran Fontané, director de l’institut Santa Eulàlia de Terrassa, un altre dels que han habilitat un menjador per atendre les necessitats dels alumnes.

«Hem observat que alguns alumnes sovint venien a l’institut sense res per esmorzar al matí i, a partir d’allà, es va detectar que la situació a casa era precària, tant en l’aspecte alimentari com de possibilitats de suport escolar», explica Núria Abad, tècnica d’integració social del centre, que està situat a la perifèria de Terrassa. «Quan l’associació educativa Can Palet ens va oferir la possibilitat del menjador, vam considerar que era una oportunitat moralment no rebutjable», postil·la Fontané.

Els joves que dinen a l’institut –a les cantines, en aules adaptades o fins i tot en alguna biblioteca que s’ha desmuntat– es queden al centre després de dinar «per fer activitats extraescolars o repàs», indica Darío Castro, director de l’Europa de l’Hospitalet. 

«L’ajuda pública no arriba ni tan sols al 2% dels alumnes de secundària i aquest percentatge, si ens atenim a les estadístiques de pobresa infantil, és clarament insuficient», constata Marta Segú, directora general de la fundació Probitas, que està finançant aquests serveis. «La idea és que, a la llarga, també es vagin quedant a dinar nois no vulnerables, en aquest cas sense beca, de manera que els instituts es converteixin  en centres amb una oferta d’activitats educatives fora de l’horari escolar per a tothom», assenyala Segú.

¿QUÈ DIU LA LLEI?

La Conselleria d’Ensenyament argumenta, i per a això es remet al decret que des del 1996 regula el servei escolar de menjador, que «a tots els centres públics que imparteixen ensenyances dels nivells obligatoris i d’educació infantil es podrà prestar aquest servei». Però «són els instituts els que l’han de sol·licitar a Ensenyament», afegeixen fonts de la conselleria. Per a això han d’acreditar que tenen un determinat nombre d’alumnes interessats i que existeix un espai que reuneix les condicions com a menjador.

Notícies relacionades

Menjadors a l'institut, no només un plat calent

El clima i el gènere

Si és tan senzill, ¿per què quasi no hi ha menjadors als instituts ni beques per als alumnes de secundària? Doncs, segons les entitats, perquè, així com a primària els ajuntaments i els consells comarcals, i en alguns casos les associacions de pares d’alumnes, organitzen el menjador, a l’ESO, amb els instituts ja de titularitat autonòmica, l’Administració competent s’inhibeix de prestar el servei si no el reclama el centre.

A aquesta absència se suma el fet que des de la implantació de la jornada intensiva a l’ESO, més del 90% dels centres de secundària s’han acollit a aquest horari, fet que suposa que els alumnes acaben les classes just per poder anar a dinar a casa.