La crisi ha elevat la xifra d'estudiants que han de treballar

El nombre d'estudiants universitaris que a Catalunya compatibilitzen la carrera amb la feina ha crescut amb la crisi, fins al punt que ja són dos de cada tres (el 67% per ser exactes) les persones matriculades a la universitat que fan feines petites cursen la carrera. Són joves moltes vegades amb contractes precaris, de 24 hores setmanals com a molt, i amb sous que a penes els permeten cobrir les despeses bàsiques, segons un estudi del Grup de Recerca en Educació i Treball (GRET) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

El 2008, abans que la situació econòmica a Espanya comencés la seva caiguda lliure, el percentatge d'estudiants catalans que treballaven era del 59%, cosa que suposa que en els sis anys següents (l'últim del qual hi ha dades disponibles és el 2014) es va produir un increment del 12%. Una vegada més, els més castigats van ser els que ja es trobaven en una situació de partida més vulnerable: el 73% dels fills de pares amb estudis primaris van haver de posar-se a treballar, davant del 60% dels fills de famílies amb estudis superiors.

REFORÇAR EL FINANÇAMENT

“L'impacte de la crisi sobre aquests nois és doble”, adverteix Marina Elias, sociòloga de la Universitat de Barcelona (UB) i investigadora del GRET. “Per una part -prossegueix- eren joves que van haver de buscar mecanismes per reforçar el seu finançament, que es van buscar la vida perquè les famílies s'estaven empobrint, i, per un altre costat, a l'augmentar les taxes d'atur juvenil, també va créixer la necessitat dels estudiants de començar a fer currículum com més aviat millor, per ampliar les seves possibilitats de trobar una feina millor a l'acabar la carrera”, detalla Elias.

Encara que l'estudi no ha entrat a analitzar l'efecte que ha tingut el pla Bolonya (el sistema de graus i màsters vigent actualment), ja que els investigadors han utilitzat la informació proporcionada per les enquestes de l'Agència de Qualitat Universitària de Catalunya (AQU) i aquestes només inclouen fins als graduats el 2010, els autors no descarten que la situació dels universitaris que compaginen estudis i feina sigui avui encara més complicada, “ja que es requereix més presència física a la universitat”.

L'informe, publicat a l'‘European Journal of Education’, constata que “malgrat els efectes positius que té, els alumnes que combinen carrera i feina es veuen penalitzats en els seus resultats acadèmics”. “Un 60% dels joves que es dediquen sols a estudiar obtenen qualificacions de notable i excel·lents, davant del 53% dels que treballen”, assenyala Elias.

DESIGUALTAT

I això, a més, acaba repercutint en les seves possibilitats d'obtenir beca, sobretot des que el 2012 el Ministeri d'Educació decidís elevar a un 6,5 la nota mitjana per aconseguir una ajuda completa per a l'estudi. “Això és una barrera per a la seva continuïtat educativa, ja que han de competir amb notes més baixes per a les beques i els estudis de tercer cicle”, indica Albert Sànchez-Gelabert, coautor de l'estudi.

Això suposa, alerten els autors, “que s'estan generant nous mecanismes de desigualtat interna a la universitat” entre els estudiants que es veuen abocats a haver de treballar i els que no necessiten fer-ho perquè les seves famílies segueixen sufragant-los les despeses.

Notícies relacionades

Eva Amorín: "Els diners em serveixen per pagar el lloguer i ser independent"

Joan Seguí: "Frustra veure que la universitat està molt lluny del món laboral"

Els més malparats són, en particular, “els que tenen una feina a temps complet, sobretot si està relacionada amb els estudis que fan: solen ser els que obtenen pitjors notes probablement perquè, en un època difícil, el que els preocupa és mantenir el lloc de treball”. La majoria, no obstant, “tenen contractes a temps parcial, se suposa que perquè les condicions del mercat laboral tampoc els permeten optar a feines gaire millors”, afegeix Elias.

L'estudi reflecteix, lamentablement, que l'esforç dels joves de famílies amb menys recursos no es veu recompensat. La inserció laboral ha sigut més fàcil, durant els anys de la crisi, per als fills de famílies socialment i econòmicament ben situades. “Els fills amb pares amb estudis superiors van trobar millors feinesm probablement per la capacitat de les  famílies de mobilitzar el seu capital social i les seves relacions d'amistat”, conclouen els investigadors.