La mala ratxa de l'aigua del Serrallo

El camí és una autèntica meravella. Una carretera interminable, recta, entre arrossars. Al costat del parc natural del Delta de l’Ebre. El mar només es veu en l’últim tram, però s’intueix des que es deixa enrere Sant Jaume d’Enveja. A l’arribar, tot i que estem el ple mes de juliol, a penes quatre cotxes. una immensa platja, llarga i ampla, com solen ser-ho a la costa de Tarragona. Una parella del poble, un pescador amb la seva parella i un passejant. Ningú més a la platja del Serrallo, una meravella natural que, no obstant, va ser durant uns dies,l’únic sorral amb l’aigua 'només bona' de tot Catalunya. Les altres 254, excel·lents. 

Umberto surt de l’aigua i s’empolaina els cabells mentre la seva dona espera a la tovallola, parapetada sota un para-sol blau i groc, a uns quatre metres de la vora. Viuen a Sant Jaume i això els queda a prop. Si el pla inclou menjar, llavors potser s’aventuren a baixar aSant Carles de la Ràpita; però això ja són més de 20 minuts de cotxe. A l’explicar-li l’assumpte de la qualitat de l’aigua, Umberto no se sorprèn massa, tot i que tampoc sembla importar-li. Assenyala a dreta i esquerra i explica que el Serrallo està limitada per dos canals que venen dels arrossars. "Allà llancen absolutament de tot durant els mesos en què estan oberts, que sol ser entre els mesos de maig i octubre. De petits caçàvem granotes, hi havia una mica de tot al canal, ara no sobreviu gairebé res".

Notícies relacionades

¿Ets incapaç d’imaginar una platja o recordar una foto? Tens afantasia, ceguesa de ment:

Després del temporal Ciarán: ¿per què unes platges guanyen sorra i d’altres desapareixen?

El cert és que l’anàlisi era completament provisional, perquè les xifres que pren l’Agència Catalana del Aigua  (ACA) s’han d’interpretar amb blocs de dades de quatre anys presos durant la temporada de bany. Que fos l’única platja bona en aquesta anàlisi de mitjans de juny no mostra cap conclusió, més enllà de demostrar que el maridatge d’algun fenomen meteorològic i la presència de canals de reg va acabar amb aquests bacteris fecals a la primera línia de mar. 

A la zona central de la platja, just on mor el camí on es deixa el cotxe, no hi ha cap presència de brutícia. A la desembocadura del canal, a un quilòmetre, s’amunteguen fulles i algun animal mort. Res fora del previsible. No gaire lluny d’allà està pescant Txoko, un veterà de la zona, exempresari del món de la nit, nascut a Andorra però resident al Delta de l’Ebre des de fa anys. "D’aquí he tret peixos boniquíssims, molts els regalo als restaurants de la zona. Tu parla malament d’aquesta platja, que així seguirà sense venir ningú. Si diuen que l’aigua està malament, tu posa que està enverinada".