Tu i jo som tres. Per Ferran Monegal

periodico

Com vostès poden comprendre, ens hem enfrontat a casa a l'estrena de 'Quiero ser monja' (Cuatro) amb l'ai al cor. Sabent com se les gasta Mediaset construint 'reality shows', que ara en faci un amb tendres jovenetes que aspiren a ser monges, podia ser esgarrifós, sí. Més encara tractant-se d'una producció d'Eyeworks Cuatro Cabezas, Warner i Mandarina TV, conglomerat productor que compta en el seu haver amb despendolats productes com 'Adán y Eva' -tots en pilotes- o aquella altra martingala entre eròtica i psicalíptica que es va dir 'I love Escassi' -¿se'n recorden?-, un vergonyant exercici al voltant del pollastre Álvaro Muñoz Escassi, que el treien envoltat de vamps, totes intentant seduir tan famós cavallista. O sigui, que això de 'Quiero ser monja' podia haver sigut d'una irreverència terrorífica. Ens podien haver dibuixat les novícies fent virtuoses postures al voltant d'Escassi-Jesucrist. Però no ha sigut així. S'ha de reconèixer que s'han moderat moltíssim. A les cinc jovenetes que han ingressat al convent de les Misioneras del Santísimo Sacramento y de María Inmaculada de Granada els han fet un 'reality' suavet. S'hi podia veure comprensió. M'atreveixo a dir que fins i tot delicada tendresa. Obviant, això sí, la base perversa de l'exercici: ficar-hi la tele i burxar amb les càmeres la permanència conventual d'unes nenes que creuen haver rebut la crida de la vocació religiosa. Un cop vist i fet, crec que aquest programa -que està apadrinat per sor Lucía Caram- podia haver-lo produït, tranquil·lament, la Conferència Episcopal. I fins i tot haver-se emès en la seva cadena 13 TV. ¡Ahhh! Que tortes són les línies del Senyor, ¿oi sor Lucía?