EL PERIÓDICO regala aquest diumenge un suplement especial pel seu 40è aniversari

EL PERIÓDICO regala aquest diumenge un suplement especial per guardar. El 40è aniversari del diari, complert el 26 d’octubre passat, n’és el motiu. Es tracta, en realitat, d’un llibre de 224 pàgines que repassa la trajectòria del rotatiu des dels inicis a la vella redacció del carrer de Roger de Llúria fins ara, amb el salt tecnològic que requereixen els temps com a protagonista.

El suplement, ‘1978-2018, 40 anys amb tu’, s’obre amb una salutació del rei Felip VI, amb una dedicatòria especial del seu puny i lletra en català, seguit d’articles d’altres autoritats: el president del Govern, Pedro Sánchez; el de la Generalitat, Quim Torra, i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, a més de dos textos commemoratius del president del Grup Zeta, Antonio Asensio Mosbah, i del director de EL PERIÓDICO, Enric Hernàndez.

Un dels blocs més interessants de què consta el suplement és el dels articles escrits per alguns dels fundadors del diari. Relaten diferents aspectes d’aquells començaments que van viure en primera persona. Per començar, Antonio Franco, el primer director, explica com va ser la seva primera trobada amb Antonio Asensio Pizarro, el fundador del Grup Zeta, llavors un dinàmic empresari que va tenir l’olfacte d’intuir i engegar el que havia de ser un rotatiu modern en aquell agitat 1978. Com escriu Franco, “l’objectiu era connectar amb el carrer substituint els diaris desbordats per la nova realitat”, i ningú com Asensio encarnava les virtuts necessàries: “Era un editor –prossegueix Franco– diferent als coneguts: innovador, treballador, llançat”.

Retrat de la Transició

José Antonio Sorolla, que en els inicis de EL PERIÓDICO era redactor en cap i anys després va ser director adjunt, explica, d’altra banda, els primers dies a la Redacció, “un univers de fum, soroll, passadissos intricats i ansietat” en què es van gestar els passos inicials d’una publicació trencadora. Sorolla recorda que l’èxit “va ser immediat” perquè el primer any la difusió “va superar els 50.000 exemplars, i ja no va parar”.

Ángel Sánchez, cap de Política llavors, després director adjunt, recrea el context que es vivia en les albors de la democràcia. “Estava molt clar que el nou diari lluitaria en clau de radical antifranquisme, a fi de frustrar tota operació tornada de la dictadura”, escriu, i situa el cop fallit del 23-F de 1981 com el “baptisme de foc com a periodistes” dels integrants d’aquella jove Redacció.

Emilio Pérez de Rozas, integrant de la pionera secció d’Esports el 1978, i encara avui donant gas al màxim en les seves cròniques, deixa patent que aquest departament va ser una de les claus de l’èxit del diari: “Si alguna cosa hi va haver en la idea inicial, al moll del pensament dels Antonios, Asensio i Franco, va ser la importància que havia de tenir la secció d’Esports”, en què va tenir capital importància un nom, l’avui desaparegut Álex J. Botines. Fins aleshores, remarca Emilio, “mai els grans articulistes i intel·lectuals havien sigut assidus opinants de l’esport”.

Un diari en contacte amb el carrer

Notícies relacionades

Una conversa entre dos periodistes

La meva felicitació més cordial

Un altre dels que van ser a l’equip inicial del diari, Albert Garrido, descriu com era el context social. Qui manava al món, quins cotxes es venien, quines pel·lícules es veien i quines músiques s’escoltaven, entre altres coses reforçades per una brillant infografia que recorre tots els àmbits d’aquella època. 

El suplement també repassa en un extens bloc les principals notícies de les quals ha informat EL PERIÓDICO al llarg d’aquests 40 anys, i també afegeix una mirada al futur dels diaris de la mà d’Albert Sáez. Del compromís i la interactivitat amb els lectors, un altre segell d’aquest rotatiu, en queda constància en una trobada amb quatre fidels seguidors de diferents generacions. El tancament el posa una selecció d’algunes de les portades més destacades d’aquestes quatre dècades.