Sida, drets i equitat: el repte més difícil

Ja han passat 42 anys des de la identificació el 1981 dels primers casos del que després s’anomenaria Síndrome d’Immunodeficiència Adquirida (SIDA). Durant aquest temps s’ha identificat l’agent causal de la malaltia, el Virus de la Immunodeficiència Humana (VIH) i s’han fet avanços inimaginables respecte al coneixement immunològic, les tècniques moleculars diagnòstiques i els tractaments d’aquesta infecció, de forma que actualment el VIH, correctament tractat, és una malaltia crònica amb una esperança de vida similar a la població no infectada.

Però la sida no sols ha esperonat les ciències biomèdiques, sinó també aspectes socials i polítics, tenint un paper clau en la lluita pels drets sexuals de col·lectius com els dels homes que tenen sexe amb homes (HSH) i dones trans, en posar de relleu les grans desigualtats socials, facilitant la participació dels afectats en la definició de les agendes científiques i polítiques i forçant la col·laboració entre sectors. La sida ha estat motor de canvi.

El primer de tots els articles que he escrit en aquesta secció d’EL PERIÓDICO sobre la sida , va ser fa 30 anys (26 de juny de 1993) arrel de la Conferència Internacional de la Sida celebrada a Berlín aquell any. Es titulava 'Sida: prevenció, investigació i solidaritat' i hi comentava que "la conferència no pot ser considerada la de la decepció, sinó la de la prudència i el realisme. La lluita contra aquesta epidèmia serà llarga i requereix una resposta global".

Així ha estat i així continua sent. Com diu una dita àrab, "qui predigui el futur s’equivoca, encara que l’encerti", però amb el coneixement actual podem dir que el VIH continuarà present en les societats del segle XXI, ja que seguim sense disposar d’una vacuna preventiva, ni d’un tractament que aconsegueixi eliminar el virus de l’organisme.

A més, malgrat que el Fons Global de Lluita contra la Sida creat en el context de la XIV Conferència Internacional de la Sida, celebrada a Barcelona el 2002, va aconseguir fer realitat l’accés global als tractaments antiretrovirals i disminuir les dramàtiques diferències de mortalitat que hi havia entre Nord i Sud, els reptes per a usar les tecnologies existents continuen sent radicalment diferents.

Disminuir barreres

Si bé a nivell biomèdic, més enllà de la mítica vacuna preventiva, les línies d’investigació es basen a desenvolupar tècniques diagnòstiques més usables i barates, fàrmacs terapèutics i preventius més efectius, amb menys efectes adversos i de més llarga durada, els grans reptes de futur per aquesta pandèmia són programàtics i estructurals. Per un costat, caldrà incloure aquests avenços en els sistemes sanitaris de forma efectiva i integrada amb d’altres problemes de salut com les Infeccions de Transmissió Sexual (ITS), i per l’altre, caldrà disminuir l’impacte que les barreres estructurals, com les econòmiques i legals o l’estigma i la discriminació, suposen per a moltes poblacions vulnerables per accedir-hi.

Això és especialment important a escala mundial, perquè els països on ocorren el major nombre d’infeccions i morts per VIH són els que tenen sistemes de salut deficitaris, immenses desigualtats socials i on la discriminació ‒i fins i tot persecució‒ de grups a més risc, com els HSH i les dones trans o de les persones vivint amb VIH en general, són habituals.

Notícies relacionades

La gestió de l’aigua requereix col·laboracions publicoprivades

EL PERIÓDICO compleix 45 anys al servei dels lectors

Acabo de tornar d’un país del Carib on el 30% dels pacients tractats amb antiretrovirals abandonen el tractament per la por que es conegui el seu estat d’afectat, per no disposar dels recursos econòmics per agafar l’autobús i anar a l’hospital o per ser perseguits per la seva situació d’irregularitat.

La recerca i els avenços mèdics continuaran sent claus, però perquè tinguin impacte cal millorar-ne la implementació i sobretot fer polítiques socials i econòmiques més equitatives. La covid-19 ens ha confirmat que les malalties transmissibles no tenen fronteres i malgrat tot el que hem avançat, com deia fa 30 anys, la lluita contra la sida ha de continuar sent global.