Toni Massanés (Fundació Alícia): «Ostres i musclos per a un món millor»

Recordo que Massimo Montanari, autor d’obres de referència com ‘El hambre y la abundancia’, ‘Historia de la alimentación’ o la ‘delikatessen’ titulada ‘La comida como cultura’, em va comentar un dia: «Quan em pregunten què menjaven en l’edat mitjana, necessito afegir preguntes. ¿Quan? Perquè l’edat mitjana va durar mil anys. ¿On? Perquè la dieta variava molt segons l’entorn geogràfic. ¿Qui? Perquè a més de dependre de creences i religions, les desigualtats econòmiques i socials eren definitives a l’hora de menjar». Això que vaig aprendre del prestigiós catedràtic de la Universitat de Bolonya era així per al menjar del passat i també ho és per entendre el futur, tot i que avui els supermercats semblin posar fàcilment al nostre abast infinits aliments, superat l’espai, el temps i qualsevol necessitat de cuinar.

Però dotar d’una alimentació segura, saludable i satisfactòria els milers de milions de ciutadans que no paren de créixer suposa un dels principals reptes de la humanitat. Més, sabent que el sistema alimentari actual és responsable d’una part de la contaminació que contribueix al canvi climàtic i compromet la capacitat de regeneració dels recursos del planeta.

L’obvietat és que, per conservar l’únic món que tenim, haurem de deixar de fer moltes coses, volar amb combustibles fòssils, utilitzar i llençar-ho tot... Però el que no podem deixar és de menjar cada dia, a ser possible més d’un cop. La legislació, l’R+D, la fiscalitat, l’educació, la informació i la propaganda modelaran el què i el com.

S’haurà de menjar menys carn. La indústria s’ha llançat a dissenyar aliments alternatius a partir de proteïnes vegetals. El boom es desinfla una mica perquè la percepció general de les hamburgueses, salsitxes i altres símils vegans és d’ultraprocessats amb massa ingredients poc reconeixibles. El preu i el gust també són decisius, però la transició a una dieta menys basada en animals continuarà, això segur.

Mentrestant, el desenvolupament tecnològic investiga alternatives per a les tan preuades proteïnes. Cada tecnologia tindrà el seu temps de maduració, els seus problemes d’escalat o rendibilitat i les seves dificultats per convèncer el públic de consumir i repetir assíduament. No serà fàcil, per exemple, que les cultures que fins ara els hem repudiat, mengem en quantitat insectes o derivats. Quant a l’anomenada carn de laboratori, falta resoldre com produir grans quantitats a bon preu. Més pròxima es veu l’anomenada fermentació de precisió, perquè utilitzar microorganismes per fabricar coses que necessitem no és tan nou com podria semblar.

També hem depredat el mar. Ens hi hem de replantejar la nostra relació. Més aqüicultura molt més responsable, investigar millor les possibilitats de les algues i aprofitar la biodiversitat pesquera local amb consciència regenerativa. I apuntin això, en el nostre futur menú sostenible, els bivalves estaran molt presents. Ostres i musclos amb romesco per a un món millor. Posats a concretar, menjarem (ho tornarem a fer) llegums gairebé diàriament. ¿A què és una bona notícia?

Noves tecnologies

Els avenços en noves disciplines com la nutrigenòmica, la nutrigenètica o, complementàriament, l’estudi de la microbiota (si volen saber de què va i com els afecta, llegeixin el llibre ‘La ciència de la microbiota. Alimenta els teus bacteris intestinals i cuida la teva salut cuinant’ permetran una alimentació cada vegada més precisa que la intel·ligència artificial ajudarà a gestionar de forma individualitzada. Però aquests avenços contrasten amb la necessitat de reconduir el progressiu abandonament general de la dieta mediterrània, amb la seva abundant verdura de temporada, fruita fresca i fruita seca.

I és que, en un món de contrastos, més de 800 milions de persones passen gana mentre el doble pateix malalties per l’excés desequilibrat, amb una perspectiva d’augment de la diabetis tipus 2 exponencial que també caldrà combatre. Nous medicaments prometen ajudar a fer-ho.

I les noves tecnologies d’edició genètica que contribuiran a desenvolupar varietats agronòmiques millorades contrasten amb la perduda d’agrobiodiversitat tradicional, llavors o races locals adaptades a cada entorn i terra, i la riquesa gastronòmica que s’hi basa.

I aquesta lluita per augmentar la collita global contrasta amb la desaparició diària de petites explotacions agràries. La concentració serà bona en molts casos, però poques distopies m’imagino tan terribles com l’alimentació del món depenent d’un oligopoli. La salvaguarda dels productors locals amb una feina digna, competitiva i ben remunerada és essencial per al dret a menjar.

I tota la preocupació per produir més aliments contrasta amb l’escandalosa xifra dels que, sent bons, llencem cada dia a les escombraries. Evitant només una part de l’immoral desaprofitament alimentari que avui generem, menjava tothom.

Notícies relacionades

La societat exigeix productes més sostenibles

La gestió de l’aigua requereix col·laboracions publicoprivades

I és que no podem avançar sense mirar enrere, innovar sense tenir memòria, salvar el món sense cuidar el nostre entorn més pròxim, assaborir sense ser conscients, defensar un sistema alimentari sa sense formar ciutadans crítics, aconseguir una dieta sostenible sense cuinar mínimament, menjar bé sense responsabilitzar-nos ni menjar demà sense comprometre’ns avui.

Per aconseguir-ho, estar ben informats continuarà sent clau.