La gestió de l’aigua requereix col·laboracions publicoprivades

El moment en què ens trobem és, sens dubte, un dels més crítics a nivell de sequera al nostre país. Des de fa aproximadament tres anys hi ha una falta preocupant de precipitacions que aquest últim any s’ha accentuat, deixant sota mínims els pantans i embassaments d’arreu del país. La preocupació sobre la gestió de l’aigua inclou diferents sectors i nivells de població a Espanya: el preu de les tarifes, la necessitat d’una col·laboració publicoprivada per accelerar la implementació de nous projectes, la depuració d’aigües residuals, l’escassetat de l’aigua o la creació d’un sistema més sostenible.

La gestió de l’aigua, els pronòstics de futur i el paper que hi juga la innovació, són alguns dels temes que van debatre els ponents convidats en una taula de debat organitzada per EL PERIÓDICO, l’Agència Catalana de l’Aigua i Aqualia. Els participants van ser Juan Luis Castillo, director de la Zona II d’Aqualia; Samuel Reyes, director de l’Agència Catalana de l’Aigua; Xavier Amores, director del Clúster Català de l’Aigua (CWP) i Marc Fargas, conseller delegat d’AITASA (Aigües Industrials de Tarragona). 

Els quatre ponents, moderats per Albert Sáez, director d’EL PERIÓDICO, van posar en relleu la importància de treballar en la gestió de l’aigua, hi hagi o no sequera. «Tot i que comenci a ploure, hem de continuar invertint en projectes de regeneració de l’aigua i hem de continuar parlant sobre com millorar el seu proveïment a mitjà i llarg termini», destacava Reyes.

Hi ha una necessitat, i és la d’aprofitar l’aigua que es llança per poder reutilitzar-la i continuar proveint tota la població i indústria. «No pot ser que grans quantitats d’aigua que es llancen per l’aixeta no s’utilitzin més. Hem de regenerar-la, i això és el que estem fent a Tarragona». AITASA és una de les empreses pioneres a regenerar aigua en aquesta zona. Fargas va voler explicar la seva experiència: «Vam veure que es perdia molta aigua i vam decidir arribar a un acord amb l’ACA per aprofitar les aigües urbanes del camp de Tarragona i donar-hi altres usos». Des d’aleshores, fa deu anys que porten a terme aquest procés i han arribat a produir sis hectòmetres cúbics d’aigua a l’any. «És aigua que utilitzem per a la indústria química, però també podria servir per regar».

La col·laboració publicoprivada

En relació amb aquest tipus d’acords, tant Aqualia com ACA van voler destacar la importància de la col·laboració publicoprivada a l’hora de tirar endavant projectes a mitjà i llarg termini. «Des que decidim apostar per un projecte, passen quatre anys abans de finalitzar-lo, és un procés lent», apuntava Reyes. Per aquesta raó, des d’Aqualia creuen que «aquesta col·laboració agilitza els processos» perquè les empreses disposen de prou capital i fons, tant propis com externs, per tirar endavant alguns projectes. «Tenim la capacitat de captar fons ràpidament i això l’administració no ho pot aconseguir». El futur de la gestió de l’aigua està relacionada, inevitablement, amb aquests mecanismes de col·laboració publicoprivada. 

També des de CWP, Amores assenyalava que una situació extrema com l’actual, pot crear «conflictes socials i sectorials» que poden evitar-se acompanyant el sector privat per facilitar les seves inversions. «Com a clúster hem treballat amb diferents empreses i algunes ja volen invertir en la regeneració de l’aigua, tot i que troben algunes limitacions legals que hem de resoldre». Actualment, segons un estudi de l’Associació Espanyola de Proveïments d’Aigua i Sanejament (AEAS), la necessitat inversora en el cicle hidràulic urbà és de 5.000 milions d’euros a l’any, i ara mateix s’està invertint la meitat. «El sector necessita inversions contínues, però el sistema de regulació és poc professional», afegia Castillo. 

La regeneració com a solució

AITASA és un dels exemples que aquest procés de regeneració funciona. Els ponents van coincidir que es tracta d’«un cas d’èxit» al nostre país. «Tot i que la situació de l’aigua millori, hem de continuar mantenint aquesta reutilització per construir un futur estable i digne per a tothom», explicava Amores. Com a empresa que ja treballa amb aquest mecanisme, Fargas destaca que «regenerar l’aigua costa més diners, però s’aconsegueix una qualitat tan bona que es pot prescindir d’alguns productes». 

Els principals reptes per a l’ACA són la dessalinització, la potabilització del riu Besòs i la regeneració de l’aigua. «Destinem més de 350 milions d’euros en sanejament per mantenir les gairebé 550 depuradores que hi ha a Catalunya». Castillo va voler afegir un cas d’èxit, que és la separació de l’hidrogen i del gas a la depuradora de Lleida per aconseguir generar energia renovable d’autoproveïment. «Hem arribat a ser el primer servei d’aigües que no tindrà petjada de carboni».

Un dels principals problemes a l’hora d’implementar aquest mecanisme de regeneració d’aigua és el dèficit de regulació professional. «El sistema regulatori funciona, però tenim un seriós inconvenient de professionalitat, ja que cada municipi ha de resoldre regulatòriament dins del seu àmbit, i això és ineficient», afegia Castillo. D’aquest problema en va voler parlar també Reyes, que va iniciar el debat justament destacant que a Catalunya hi ha 1.400 entitats subministradores i hi ha 947 municipis. «Hem d’ordenar el sistema per millorar el cicle de l’aigua». La informació és clau a l’hora de posar ordre i apostar per nous projectes. «Ara mateix hi ha moltes entitats relacionades amb aquest servei i l’últim regulador és l’ajuntament».

El desafiament de la digitalització  

En el moment actual, l’aposta per R+D i les noves tecnologies és essencial per a tots els sectors. En la gestió de l’aigua no és una excepció. Castillo va voler apuntar que l’element en el qual s’està treballant i que haurà de continuar creixent és la digitalització i la modernització del sistema. «Necessitem informació real del que fem, i això ho podem aconseguir invertint en tecnologia». El desenvolupament tecnològic és el factor clau per millorar l’eficiència. Amores va destacar que, per la seva banda, el paper de la tecnologia pot ser definitiu per fer realitat projectes que fa uns anys només eren pilots: «Ara podem fer-los realitat i implementar-los». Va destacar la cooperació entre el sector publicoprivat i l’aposta per la inversió i la innovació com alguns dels reptes en el sector. 

Fargas va posar un exemple d’aquests projectes: «El 2026 sortiran dues apostes de la indústria de Tarragona referent a la regeneració a través de l’energia sostenible. Volem regenerar el 40% de l’aigua, i això és un repte tecnològic en el qual estem treballant». Malgrat coincidir en la importància de la innovació, Reyes també va voler afegir alguns projectes importants que està portant a terme l’ACA per col·laborar amb la millora de la gestió. «Estem invertint en grans infraestructures per reduir el consum d’aigua dels embassaments i hem multiplicat la inversió en la millora dels espais naturals per tenir un entorn natural òptim, concretament 140 milions d’euros». 

La pujada de les tarifes

Reyes va explicar: «No podem dir quines activitats econòmiques volem fer sense abans decidir quin és el país que volem». En aquest cas, la informació és clau perquè la població entengui la factura del subministrament d’aigua. «Moltes llars encara no tenen un comptador per a l’aigua». El cicle de l’aigua és complex i en depèn la seva tarifa. «Hem de mentalitzar-nos que no és gratuïta, recollir-la, tractar-la, transportar-la, portar-la a la depuradora i abocar-la al medi té un cost». Des de l’ACA creuen que han fallat en pedagogia. «La tarifa depèn de la densitat de població i de la quantitat de processos que s’han de fer». 

Notícies relacionades

La societat exigeix productes més sostenibles

EL PERIÓDICO compleix 45 anys al servei dels lectors

Ara mateix, apuntava Reyes, el riu Ter té un cabal ambiental de 2.000 litres per segon, mentre que el 2008 n’eren només 400. «També som un milió més de persones». En un moment com l’actual en què la inflació està a l’ordre del dia, els ponents destaquen que l’aigua «té un bon preu» i que tot i que gestionar en sequera és més costós, les tarifes s’han mantingut sense pujades. «El repte és aconseguir que a qui aposti per regenerar l’aigua no li surti més car», apuntava Amores. «No hi ha ni hi haurà mai aigua privada, la seva gestió és part de l’administració», va remarcar Castillo. La decisió de les seves tarifes recau en l’administració pública i «necessitem una regulació professional». L’ACA està treballant també en una guia de tarifes socials per ajudar els municipis. 

Finalment, Castillo va acabar el debat amb una visió optimista del sector: «Tenim capacitat per tirar endavant grans projectes, disposem d’empreses catalanes punteres en tecnologia i estem treballant en projectes de dessalatge i depuració. La col·laboració publicoprivada podrà aconseguir finançament en un termini de temps molt més reduït». La taula de debat va acabar amb una idea conjunta que va ser la necessitat urgent que l’aigua sigui un punt rellevant de l’agenda política.