‘El peor escenario posible’, d’Alejandro Morellón: la vida morta

Però a ‘El peor escenario posible’ n’hi ha més que un ‘furby’ apocalíptic, com el que apareix a la seva portada, anunciant la fi del món («Queden dos mil milions de segons per a la fi de la humanitat»). El lector hi trobarà també una dona que relata –i que és relatada– en directe la seva pròpia mort («Abismada en el teu propi pensament, des de la teva tomba, alces el cap cap amunt, cap al sol, i obres molt els ulls i ja no ets sinó llum»), i una casa en què la seva reforma descobrirà el passat ignominiós d’un matrimoni d’oncòlegs. I un internat on conviuen, entre altres personatges, dues noies obsessionades pel sexe, l’home més guapo del món, «l’Adorable», o una noia negra que sap que està «feta de por», que és «el centre de tot el que és temible» i que «tots som foscos per dins». I el part d’una dona que no sap res del seu fill acabat de parir, aquell «objecte desconegut» que misteriosament guardarà relació amb el bombarder Enola Gay, tots dos «detonant alhora». I la caça d’un exemplar d’os convertida en «pura llegenda» o una dona descobrint la vida secreta del seu marit minuts abans de regalar-li un rellotge d’alta gamma. I el relat de les morts misterioses de Pelé, Zidane, Luis Enrique, Platini, Roberto Carlos, Beckham, Laudrup i Gullit en un inacabable «minut de silenci» que anirà interrompent la mort del pare d’un jugador del Getafe B. Hi trobarà el silenci etern («¿Com se sent un crit que no sent ningú?») d’un matrimoni vist a través del Carlos, narrat des dels set fins als 73 anys. També l’aterratge forçós d’un avió mentre un membre de la tripulació mira de vendre un ‘rasca i guanya’ als passatgers i hi trobarà, a la fi, ‘La montaña mágica’, «un excrement enorme, descomunal, una muntanya de merda que s’eleva per sobre dels edificis». 

Notícies relacionades

El millor dia per celebrar ‘abril’ és al juny

Els llibres dels autors d’EL PERIÓDICO per al Sant Jordi 2023

Però més enllà d’unes trames delirants el que deixa veure aquest portentós llibre de contes és la literatura en estat pur, o el que és el mateix, el límit incert en què es posa una realitat enfrontada a al món inversemblant com si fos el mirall invertit d’un món fet miques i entremesclat pel pes d’una por que toca amb mà ferma l’absurditat de la vida, d’una culpa que ho corroeix tot i d’una memòria dels desitjos en una escriptura en certs moments poètica gràcies a un to dissortat a mig camí entre la complicitat i el conflicte. La disjuntiva lliscant en una acció immòbil, tensada sempre en una mentida convertida en veritat que és emblema de la visió d’una fúria.

Un llibre que se situa en la tensió d’un límit, el dels dos mons imaginats que Morellón dibuixa amb fruïció: la vida en pur plaer d’acció i la vida morta, com volia Pierre Michon, en el llenguatge.