Falsificacions: la pirateria salta del ‘top manta’ a la web

Així, un recent estudi de l’Oficina Europea de Propietat Intel·lectual (Euipo, per les seves sigles en anglès) i de l’OCDE assenyala que fins al 56% de les confiscacions duaneres que es realitzen a les fronteres europees ja estan relacionades amb el comerç electrònic, tot i que en valor encara guanyin les entrades per contenidor, pel major volum que inclou cada decomís. Això sí, des de l’euroagència amb seu a Alacant alerten que bona part de les falsificacions que encara arriben a la UE amb barco també acaba posteriorment distribuint-se a través d’internet fins al consumidor final, des de centres ubicats a Europa. D’aquesta manera, l’auge de la venda de falsificacions a través de webs o de ‘market places’ ha pres el relleu del ‘top manta’ de carrer, que, igual com el comerç físic, també ha patit amb els estralls de la pandèmia i les restriccions per frenar el coronavirus.

Les dimensions del problema espanten. Aquests mateixos organismes calculen que el comerç mundial de falsificacions mou 412.000 milions d’euros anuals –una xifra superior al PIB de països com Àustria o l’Argentina–, 119.000 milions dels quals són a la Unió Europea, on es calcula que cada any es perden més de 15.000 milions d’euros en ingressos públics per aquesta raó.

Des de l’Euipo no ofereixen càlculs per països, però sí que assenyalen que únicament entre el sector de la cosmètica, els productes farmacèutics, les begudes alcohòliques i la joguina –quatre activitats que han analitzat en particular– les falsificacions suposen la pèrdua de més de 2.200 milions d’euros en vendes legals a Espanya i fins a 19.000 milions en el conjunt del continent.

De la còpia al frau

En aquest últim sector fa anys que miren amb preocupació aquest fenomen i reclamen algun tipus d’actuació que permeti a les empreses protegir-se de forma més eficaç davant la proliferació de les falsificacions a internet. Com explica la directora tècnica de l’Associació Espanyola de Fabricants de Joguines (AEFJ), Cristina Miró, durant molts anys el principal problema del sector era el que es denomina «còpies paràsites». És a dir, l’existència de joguines que replodueixen altres models d’èxit, però amb materials més barats i amb algun canvi, que en cap cas pretenen fer-se passar per l’original. Acostumen a vendre’s com una alternativa més assequible, que a molts comerços situen al costat de la joguina de marca. Una situació difícil d’aturar, ja que se solen introduir canvis per no infringir les lleis de propietat intel·lectual.

No obstant, segons Miró, també són cada vegada més freqüents les falsificacions pures i dures, que afecten sobretot joguines d’èxit que porten diverses temporades al mercat. Ho corroboren des de Famosa, l’empresa líder en el sector a Espanya. «Hem tingut problemes de còpies i de falsificacions amb totes les nostres marques. Per exemple, hem detectat falsificacions de Pinypon i de Bellies, i s’han utilitzat les nostres marques en productes que no estan fabricats per nosaltres», apunten des de la firma, i recorden que, en aquest cas, més enllà de l’engany i la pèrdua de valor que suposa aquesta pràctica, hi ha importants riscos per a la seguretat dels petits, per la qual cosa consideren fonamental conscienciar els consumidors.

No obstant, com apunten des de la patronal del sector, amb l’arribada del comerç electrònic, el problema s’ha agreujat. «Qui compra en un establiment físic una joguina falsificada, en general, ho sap. El problema arriba amb les ofertes que es publiquen a la web, on s’utilitzen imatges de les joguines originals, i, després, el que arriba és una basta còpia», apunta la directora tècnica de l’AEFJ. En aquest sentit, Cristina Miró expressa la «indignació» del sector per l’escassa protecció que ofereix la legislació davant aquests casos. I és que, per exemple, les grans plataformes com Amazon no estan obligades a respondre pels productes que venen tercers a través de la seva web, només dels que venen directament, cosa que deixa un buit enorme. «El normal és que al denunciar-ho se n’esborrin els enllaços, però al cap de poc temps tornen a publicar-se amb un altre nom de venedor i els responsables difícilment apareixen», explica Miró. En total, segons les dades de l’Euipo, la joguina perd 140 milions de vendes només a Espanya per les falsificacions, i més de 1.000 milions en el conjunt d’Europa, cosa que suposa entorn del 15% del mercat.

Clons de la web

La situació és igualment complexa en el cas del calçat, que juntament amb els bolsos, els rellotges o la roba es troben entre els productes més reproduïts, segons l’euroagència. Tot i que són les grans marques esportives mundials, com Nike o Adidas, per exemple, o les grans firmes de luxe, les més copiades, les empreses espanyoles tampoc s’escapen del problema. I, igual com passa amb el sector de la joguina, amb mètodes renovats, gràcies a les facilitats que ofereixen les noves tecnologies.

«Aquest any ens ha passat ja dues vegades que ens han copiat la pàgina web», assenyala Patricia Vicente, la directora general de Panama Jack, una de les marques més reconeixibles de calçat nacional i amb més projecció també a l’exterior. D’aquesta manera, els compradors es troben amb una web amb tota l’aparença de legalitat i amb les imatges dels productes originals de la marca, amb la qual cosa resulta difícil de distingir de la veritable per a molts usuaris, tot i que sempre hi ha maneres. La direcció URL sol ser una d’aquestes maneres, però potser la més important són els preus anormalment baixos per a l’estàndard de la marca que solen oferir, com apunta Vicente. 

No obstant, l’habitual és que, almenys durant uns dies, els delinqüents se surtin amb la seva i captin els menys previnguts, cosa que acostuma a reflectir-se en una baixada de vendes inusual a la web de la mateixa companyia, que sol assabentar-se d’aquesta manera o a través de la queixa d’algun usuari estafat de l’existència de la seva rèplica.

Des de la Federació d’Indústries del Calçat d’Espanya (FICE), la seva presidenta, Marián Cano, recorda que fa dècades que les empreses del sector aposten pel disseny i per fer-se un nom propi, per la qual cosa inverteixen una quantitat substancial cada any a registrar els seus dissenys. Una inversió que les falsificacions converteixen en inútil en molts casos. En aquest sentit, des de la mateixa patronal estudien la manera de poder realitzar escombrades regulars per la web per detectar la venda de còpies, tot i que encara no hi ha res definit, per la complexitat que suposa.

El negoci de la covid

Un altre dels sectors on més preocupa la falsificació de productes és el farmacèutic. Des de la patronal del ram, Farmaindustria, asseguren que a Espanya és pràcticament impossible que un medicament falsificat entri en el circuit «legal», és a dir, que es pugui vendre en una farmàcia, com sí que passa en altres països menys desenvolupats. I encara menys des que Espanya va ser el primer país de la UE a adoptar el sistema de serialització que dota cada envàs d’un identificador únic. El problema, de nou, arriba amb el mercat il·legal, que sempre ha existit –un exemple és la venda d’anabolitzants en entorns esportius–, i que ha trobat camp abonat en el ciberespai. Un mercat il·legal que ja mou més de 6.000 milions a tot Europa, i uns 527 milions a Espanya.

Així, per exemple, des de la farmacèutica Pfizer reconeixen que la falsificació de medicaments «ha sigut un problema creixent en els últims anys». De fet, l’última edició de l’operació Pangea, que la Interpol coordina regularment des del 2008 i en la qual participen més de 90 països, es va saldar el mes de juny passat amb la desconnexió de més de 113.000 ‘links’ que portaven a la venda de productes farmacèutics il·legals. D’aquests, aproximadament la meitat estaven relacionats amb productes per combatre la pandèmia de covid, principalment tests PCR falsos i mascaretes sense homologar.

En el cas de la vacuna, des de Pfizer assenyalen que, més que falsificacions, és a dir, intents de replicar el medicament –que resulta extremament complex per l’emmagatzemament a baixíssimes temperatures que requereix–, el que s’han detectat són intents de fraus i estafes per part d’organitzacions que s’han acostat a alguns governs oferint grans quantitats de vials fora dels circuits oficials, o bé amb la venda de suposades vacunes a través d’internet a particulars, que, lògicament, mai arriben. Així, la companyia recorda que és absolutament impossible comprar la vacuna en el sector privat, per la qual cosa demana desconfiar de qualsevol oferta que es trobi a la web. 

Notícies relacionades

D’Elx al MoMA gràcies al cuir

Delitbee i Stuart col·laboren per a un repartiment a domicili més eficient i sostenible

De nou, des de Pfizer alerten dels riscos per a la salut que comporta la compra de medicaments fora de les farmàcies. Així, assenyalen que les anàlisis d’algunes de les còpies de medicines que s’han confiscat han aparegut substàncies nocives com «àcid bòric, pintures amb plom, cera per a terres, metalls pesants, níquel, arsènic i pols de maó».

I una cosa similar passa amb els cosmètics, els fabricants dels quals perden cada any 1.100 milions en vendes a Espanya i 9.600 milions en el conjunt de la UE, per aquestes pràctiques. Un estudi comparatiu realitzat per Stanpa –l’Associació Nacional de Perfumeria i Cosmètica–, va revelar que, davant els més de 80 components que sol incloure un perfum legítim, les falsificacions amb prou feines n’hi inclouen uns 20, i només el 10% coincideixen. Per descomptat, uns components que, en el cas de les rèpliques, no han superat cap control.