Vendre roba virtual ja és un negoci: la moda salta al metavers

¿Com està passant una cosa així? En els últims mesos hem assistit a la popularització de l’anomenat metavers, la idea que el futur d’Internet seran mons virtuals interconnectats en què cada usuari podrà participar, interactuar i simular una vida paral·lela a través d’un avatar i fer tota mena de pagaments a través de criptomonedes. La proliferació de tokens no fungibles (NFT), una tecnologia que permet certificar l’autenticitat i propietat sobre béns digitals limitats, ha accelerat l’eclosió d’una economia virtual que està transformant la indústria de la moda.

Aquesta nova realitat ja es viu al món dels videojocs. Vestir el teu personatge amb l’estil que més et plagui és una cosa habitual des de fa anys, però no fa tant que les marques aposten per vendre al seu mercat digital. Així com Gucci va arribar a un acord de col·laboració per comercialitzar la seva roba a Roblox, Louis Vuitton ja ho va fer el 2019 amb League of Legends i Balenciaga ho ha fet aquest setembre amb Fortnite, on els usuaris ja fan concursos de desfilades. Tres grans firmes de luxe que s’han associat amb videojocs que acumulen gairebé 100 milions d’usuaris actius cada dia, la majoria no supera els 34 anys.

Un negoci transformador

Aquesta estratègia busca obrir noves vies d’ingressos per al futur pròxim. La venda d’objectes per canviar l’aparença de personatges de videojoc (‘skins’) genera uns 40.000 milions de dòlars a l’any, segons estimacions de DMarket. Tot i que les seves xifres no són públiques, es calcula que Fortnite genera entre 3.000 i 5.000 milions de dòlars a l’any, gran part d’això amb la venda de vestits virtuals, el que suposa més firmes com Prada o Dolce&Gabbana. «Es podria argumentar que és ja una de les empreses més grans de roba del món», ha afirmar l’inversor en capital risc Matthew Ball, expert en el metavers.

És fàcil posar-se les mans al cap amb aquest fenomen. La funció principal de la roba és abrigar i cobrir el cos, una cosa que al metavers perd el sentit. Malgrat això, aquest sí que serveix a un altre objectiu de l’alta moda, que es vesteix com a símbol d’identificació i projecció social. La pandèmia ha accentuat que les noves generacions juguin, socialitzin i comprin en aquests videojocs i les marques s’estan movent allà per seduir més fàcilment els joves. «Volem començar a posar-nos al dia abans que ningú», ha afirmat Marco Bizzarri, director executiu de Gucci. «Ara aquesta operació no aporta gaire negoci, però demà podria ser una font de negoci».

Més que ser una tendència, la innovació virtual està obrint un nou món per a la moda. Dior va crear una aplicació mòbil de realitat augmentada per veure com et queda la roba sense necessitat de emprovar-se-la, Tommy Hilfiger ha integrat botigues virtuals interactives a la web i Balenciaga va presentar la col·lecció de tardor 2021 amb un videojoc.

El ‘fast fashion’ es virtualitza

Tot i que els videojocs n’han sigut els catalitzadors, l’economia virtual també creix per un altre tipus de plataformes de l’ecosistema, com Decentraland o The Sandbox. Allà, hi ha firmes d’inversió que estan destinant milions a comprar terreny virtual per aixecar districtes per a la moda de luxe. Alguna cosa així com una versió digital de la Cinquena Avinguda de Nova York o el Passeig de Gràcia de Barcelona. L’objectiu és llogar o revendre aquestes propietats a marques de roba que vulguin ser presents en aquests mons i construir botigues virtuals per fer caixa en un futur.

Com una bola de neu, el ‘fast fashion’, la indústria de la moda generalista, també està seguint els passos de les firmes pioneres per virtualitzar-se. Zara ha tret una línia de roba que es comercialitzarà a la plataforma virtual Zepeto; Vans ha obert un espai a Roblox perquè els seus usuaris puguin patinar i dissenyar noves sabates; Uniqlo ha fet el mateix a Minecraft i H&M ho ha fet a Animal Crossing.

View this post on Instagram

A post shared by A D E R (@ader_error)

Notícies relacionades

Centenars de milions en terreny virtual: el nou boom immobiliari s’està desenvolupant al metavers

El ‘big bang’ de la realitat virtual: el negoci ha explotat

Que les sabates o jerseis que es venguin no es puguin tocar no significa que no tinguin valor. Al vendre’s com a NFT, aquests productes passen a estar marcats com a únics, rars i indivisibles. Això obre la porta al fet que aquestes firmes de luxe engeguin col·leccions limitades de peces virtuals a preus astronòmics. Malgrat això, aquests objectes es poden revendre una vegada i una altra, rellançant el seu valor cada vegada que es comercialitzen.

El risc especulatiu d’aquest negoci és majúscul. Sense anar més lluny, el 12 de desembre la casa de moda francesa Hermès va acusar un usuari, Mason Rotschild, d’estar venent per milers de dòlars i sense permís rèpliques digitals com a NFT del luxós bolso Birkin. Al seu torn, aquest va denunciar que altres usuaris estaven fent el mateix, copiant la còpia i venent-la. Tothom vol treure profit d’aquesta febre d’or digital.