'¡Cojo...nudo!'

Una vegada passada la festa de l'article 50, ens centrem en el 51. Aquest serà una article protesta. Serà el segon; ja en vam fer un altre en contra de la bogeria dels aires condicionats.

L'article d'avui té a veure amb Oscar Pistorius i el veto de la Federació Internacional d'Atletisme perquè participi en els Jocs Olímpics, ja que opinen que les seves cames ortopèdiques li atorguen avantatge.

¿Dues cames ortopèdiques donen avantatge? Suposo que quan les hi van tallar, als 11 mesos, ningú va pensar que mai una persona pronunciaria aquella frase referint-se a ell. Sens dubte, crec que ningú d'aquella federació sap què implica portar cames ortopèdiques.

Però sobretot estic indignat per dues raons. La primera per solidaritat. Jo també sóc coix i crec que hauria estat preciós tenir un compatriota guanyant uns Jocs Olímpics i passant la mà (o les cames) per la cara a la resta. I la segona raó perquè... Això sí, us ho explico després del millor de la meva setmana.

Tercer lloc. Peti qui peti a Tele Taxi. Un programa molt divertit. Els genials Álex Salgado i Jordi Tuñón aconsegueixen que una hora passi en cinc minuts.

Segon lloc. El musical Cabaret, en què destaca un fantàstic Víctor Masán en estat de gràcia que enamora els espectadors.

Primer lloc. La sonrisa etíope. Rubianes l'encerta del tot barrejant humor i dansa. Surts del teatre amb un nou somriure que neix de l'esòfag i que és semblant al somriure que tenen les cinc excel.lents ballarines. Es tracta d'un 5+1 que funciona a la perfecció.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

I la raó que més m'indigna de la desqualificació de Pistorius té a veure amb els segons primers passos. Poca gent recorda els seus primers passos. Però els coixos tenim la sort de poder viure els nostres segons primers passos. Jo els vaig fer un 5 de gener en un passadís d'un hospital amb una cama mecànica. Recordo que el metge em va dir: "Aquests segons passos et donaran una segona oportunitat".

Per què, doncs, no li donem a Oscar també una segona oportunitat i el deixem participar en els Jocs. I si hi va, jo ja tinc el crit de guerra per animar-lo: ¡¡No eres cojo, eres cojonudo!!