"Jo he viscut amb audímetre"

--¿Vostè va tenir un audímetre?

--Sí, fa un temps en vaig tenir un que servia per a tota la família.

--¡¡¡Per fi!!! ¡És la primera vegada que conec algú que ha tingut un audímetre! ¿I com va anar?

--Un dia em van trucar i m'ho van proposar. Anteriorment ja havia participat en les enquestes que es fan per taxar els preus de les coses. Per saber les tendències en el consum, el tipus de despesa de cada família...

--¿Al cap d'un temps li van tornar a trucar i li van proposar participar en el mesurament de les audiències?

--Sí, però eren empreses diferents, que no tenien res a veure.

--¿I què li van dir?

--Em van explicar que si acceptava la proposta vindrien uns tècnics a casa i em col.locarien uns aparells al costat del televisor.

-- ¿Com si fos un DVD?

--Doncs el mateix. Hi havia un aparell sota el televisor, una mena de DVD, i un altre al costat que servia --suposo-- per controlar el que nosaltres fèiem.

--¿Controlar? ¿Com?

--Quan van venir els tècnics ens van donar un comandament a distància que era el que servia per controlar tots aquests moviments.

--¿Com es feia?

--Era molt senzill. A través d'aquell comandament a distància, cada membre de la família s'havia d'identificar. A casa hi vivíem el meu marit, jo, les meves quatre filles i l'àvia. Cada un de nosaltres tenia un número. El meu marit, l'u; jo, el dos, i després venien les meves quatre filles, i l'àvia.

--¿I què feien amb aquell número?

--Cada vegada que algú de la família engegava el televisor s'havia d'identificar. Si l'engegava jo, posava el dos. A partir d'aquí, a través del comandament a distància, també puntuava el programa que veia.

--I l'àvia, ¿sabia fer servir el comandament a distància?

--L'àvia, de 76 anys, també s'identificava. Però, és clar, a vegades també se n'oblidava.

--¿I si venia algú que no era de la família?

--Hi havia un número que servia justament per a això, per als que venien de fora i no eren membres de la família. Si es posaven a mirar la tele, també s'havien d'identificar. Però aquest botó era el que s'utilitzava menys.

--¿Qui controlava que es fes bé?

--Ningú. I hi havia dies que t'oblidaves de posar el número. Realment, si s'intentaven fer les coses bé era perquè volíem, perquè a casa som seriosos. Però, si ho analitzes bé, és molt fàcil fer trampa. No hi ha joc sense trampa.

--¿Què els van preguntar?

--Quants érem, a què ens dedicà- vem... Els vaig explicar que era mestressa de casa, que el meu marit treballava. Fins i tot una de les meves filles, la Rosa, ja treballava a TV-3.

--¿I l'hi va dir?

--No me'n vaig amagar mai i no recordo que em posessin cap pega. No em van fer gaires preguntes però suposo que els interessava el perfil de família nombrosa que nosaltres representàvem.

--Si estava mirant la televisió amb una altra persona, ¿qui i com s'havia d'identificar?

--Sempre computava el que havia encès la televisió. Quan acabaves de veure el programa, llavors havies de puntuar.

--¿Puntuar?

--Sí, des del mateix aparell havies de puntuar el programa que acabaves de veure.

--Vostè, amb la seva filla treballant a TV-3, ¿tenia preferència per posar aquesta cadena?

--És clar... Ja ho crec. Arran d'aquella experiència, ara, quan obro el diari, el primer que faig és mirar les au- diències. I quan veig que algun programa no aixeca el cap, em fa patir... A casa sempre hem posat més TV-3.

--¿Es cobra?

--Es cobra una quantitat irrisòria. Nosaltres cobràvem unes 4.000 pessetes al mes. I això ens ajudava a pagar les despeses de telèfon.

--¿Li van demanar que no ho expliqués?

--No recordo que em diguessin res. Fins i tot, alguna vegada, escoltant la ràdio, he sentit que demanaven gent que tingués audímetres a casa... I he tingut temptacions de trucar- hi... Però no sóc de trucar a la ràdio.

--¿Com ha viscut la desaparició de l'Aquí hay tomate

--S'ho han buscat, perquè eren molt impertinents, però quan s'acaba un programa penso en la gent que ha perdut una feina. Si els passés a les meves filles...

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

--¿Per què va deixar de tenir l'audímetre?

--Doncs per avorriment... Al cap de dos anys ens en vam cansar.