ENTREVISTA ambFerran Mestanza, professor universitari de Budisme

Ferran Mestanza: "El budisme fa 2.500 anys que s'adapta als temps"

’EL TANTRA BUDISTA:

’EL TANTRA BUDISTA: / RAMON GABRIEL

1
Es llegeix en minuts
MARÍA JESÚS IBÁÑEZ

'EL TANTRA BUDISTA:

LA MEDITACIÓ EN ACCIÓ' . Fundació La Caixa. Av. Blondel, 3. Lleida. Gratuït

Ferran Mestanza va estudiar a l'Institut Nacional de Llengües i Civilitzacions Orientals de París i ara, uns anys després, imparteix classes de filosofia budista a la UPF i, a través d'internet, a la Universitat de Salamanca. Mestanza (Barcelona, 1977), que avui parlarà a Lleida sobreEl budisme tàntric o la meditació en acció, diu que una de les particularitats d'aquesta religió ha estat, precisament, la seva capacitat d'adaptació als temps.

--Sembla que el budisme desperta cada vegada més interès...

--Sí, avui dia hi ha fascinació per les filosofies, les religions i les teràpies orientals, però el problema és que aquest interès encara és massa superficial. La majoria de publicacions que apareixen sobre aquests temes no descobreixen res, es queden a la superfície del budisme.

--Però entre tants iniciats, ¿no hi ha gent que vagi més enllà?

--El problema és que no s'hi aprofundeix. La gent que s'interessa pel budisme es queda normalment amb certes pràctiques rituals, però el budisme és una cosa més completa. A les conferències de Lleida, intento anar més enllà dels tòpics. Explico, per exemple, com el budisme ens ajuda a ser menys egoistes en aquest món individualista.

--¿El budisme ha sabut adaptar-se als nous temps?

--Sempre ho ha fet, al llarg dels seus 2.500 anys d'història i a cada lloc on s'ha implantat. Durant segles, els mateixos budistes no tenien el sentiment de pertànyer a una religió. Un budista japonès no es reconeixia amb un budista nepalès, per exemple.

Notícies relacionades

--¿I què va passar?

--Van arribar els occidentals, atrets per una religió sense déus i fundada per un home normal, que no va escoltar cap revelació. Els va semblar que lligava amb una societat pràctica i atea i la van denominar religió.