Pablo Milanés i Chucho Valdés van entaular diàleg al Palau al voltant d'un repertori sentimental

Un Palau amb una mica més de mitja entrada era, dilluns passat, una fotografia inusual per a una actuació de Pablo Milanés. ¿Què va passar? És possible que la seva unió amb Chucho Valdés deixés a casa una part dels seus seguidors, poc entusiasmats davant la perspectiva d'un recital a mitges amb un virtuós del piano. I per als fans del mestre del latin- jazz, veure'l al servei d'un repertori de cançons sentimentals no era el pla més excitant, sobretot sabent que el 29 de maig actuarà a l'Auditori en un format més genuí, el seu duo amb Javier Colina.

L'ordre del dia va deixar de banda, en fi, la parcel.la més reivindicativa de Milanés i va primar el repertori emotiu, que no es queda curt. En el centre del temari,Más allá de todo,el disc que la parella ha gravat a quatre mans després d'uns anys de plans i temptejos, i del qual van sonar totes les cançons, 10 en total.

Van entrar en matèria amb composicions del passat, començant per cinc de Milanés.Mírame bien, Si ella me faltara alguna veziLa felicidadvan apuntar el rumb de la nit: emocions toves, guiades per un piano que contenia els seus impulsos naturals. AYolanda,Valdés va introduir un arranjament més temerari que va trencar la melodia i va mantenir friccions amb la línia vocal de Milanés. Després d'una altra partitura molt sentida,El breve espacio en que no estás,el pianista es va quedar sol en tres cançons instrumentals:Caridad Amaro(de la banda sonora deCalle 54,de Fernando Trueba),La habanera de LorraineiErnesto,un voluptuós homenatge a Ernesto Lecuona en què es va lluir.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

AMB FILTRE 'FLU'

En el bloc central, el nou repertori va començar ambMaryiDías de otoño;reflexos delfilincubà processats per un Milanés ensucrat i un Valdés elegant que limitava el seu poder. L'entonació natural del cantant i aquells textos tan, diguem-ne, entranyables llimaven tota possible aresta. Tot molt tou. Van dedicarPilara la mare de Valdés, i l'última peça,Choteo,va portar un únic gest de distensió i ritme: la cançó al.ludeix, segons Milanés, a "la idiosincràsia cubana, que converteix els moments més dramàtics en moments de riure". Dos bisos:Para viviriCanción (de qué callada manera),amb text de Nicolás Guillén. Ovacions còmplices i alguna bandera cubana. Nit sense proclames revolucionàries, amb perfum de tardor. I la sensació queMás allá de todono alterarà les carreres dels dos artistes.