Peret debuta a Nova York amb un doblet de rumba catalana

Peret va sortir ahir a la plaça del Lincoln Center per ensenyar a ballar rumba catalana als novaiorquesos. Una classe magistral del rei de la rumba, que al tancar aquesta edició estava a punt de demostrar les seves habilitats a la pista amb Joan Garriga de traductor. Van ser 40 minuts de demostració i dos concerts debut a Nova York: La Troba Kung-Fú i Peret, part de les actuacions a l'aire lliure del programa Midsummer Night Swing. "Si haguéssim d'ensenyar a ballar sardanes seria més complicat, però la rumba es balla com un vol. El text ho diu tot:con la puntita del pie o meneando el pandero",explica el gitano de Mataró al seu hotel, a tocar de Central Park.

Peret no havia cantat mai en aquesta ciutat. "Em pensava que no vindria mai. Sempre m'ha costat molt viatjar a Amèrica per estar lluny de la família". I tampoc és que li fes especial il.lusió visitar-la per primera vegada. "Nova York no m'emociona. Tots la coneixem per les pel.lícules. Sabia que mirant cap amunt veuria gratacels i cap avall em trobaria amb la calor del quitrà. I així és. Tal com la imaginava", va admetre.

Des que va arribar dilluns s'ha dedicat a observar. "Els policies són més grassos que al cine i no hi ha balcons als edificis. Ahir, amb la tempesta, vaig treure el cap per la finestra i semblava ben bé una pel.lícula de Batman". No té cap capritx. "L'estàtua de la Llibertat ja l'he vist moltes vegades en fotografies. I les fotos són sempre millor que la realitat. És que no m'atrau igual que a altra gent. Per mi, Espanya és el millor país del món. Prefereixo pagar un euro més per una samarreta a Mataró que no pas comprar-la aquí". Això sí, troba a faltar el bidet. "Estic per viatjar amb un de portàtil. Jo sóc com una doneta neta i a més de rentar-me la cara, necessito rentar-me el cul".

IMPROVISAR A MANHATTAN

Massa asfalt per a Peret. I per a les seves nebodes, que l'acompanyen abans que aterri la resta de la banda. Dotze músics, incloent-hi una israeliana, el bateria veneçolà i els guitarristes, teclats i percussionistes del seu barri. També tres cubanes a les quals han denegat el visat per tocar a Manhattan. "Ja improvisarem alguna cosa-", assegura Peret. És el seu fort, improvisar. "No sé mai què faré en un concert. Depèn del públic. Acabo de trobar-me esmorzant amb uns senyors que m'han dit: "Que curiós, el veiem al Poble Espanyol i ara aquí". Si fossin ells sé que puc cantar tot tipus de cançons, perquè les entendran. Amb el primer tema ja me n'adono".

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

El rei de la rumba parla constantment de cine. Allà, a la pantalla, va descobrir el músic que tant l'ha influït: Elvis. El que no té tan clar és com explicar l'aportació del flamenc a la resta de la música. "És una mica complicat, perquè es diuen moltes mentides. Avui es diu que el flamenc està de moda, quan en realitat ha desaparegut. El que diuen que està de moda és fusió, però la fusió només toca unpalodel flamenc, que són elstanguillos". I puntualitza: "Tota la música és fusió. El que és mentida és que fusionin el flamenc. N'hi ha quatre que realment ho fan, són respectats i reben molts aplaudiments, però això no significa que el flamenc estigui de moda".

LA INCÒGNITA DEL PÚBLIC A Peret li canvia la cara quan entra a Central Park per a la sessió de fotos. "Això sí que m'agrada", somriu. I acaba dient que no hi ha cap lloc on somiï cantar. "L'any 1972, quan vaig actuar al Liceu, vaig explicar a la premsa que havia sentit el mateix que tocant el dia anterior en una residència per a persones grans a Badalona. Jo no canto per al lloc. Canto per a la gent. I el públic d'aquest concert és tota una incògnita. Ja ho veurem".