Por i fàstic a Marina d'Or

A principis dels 70, Hunter S. Thompson, bèstia negra del reporterisme salvatge, va posar en pràctica el que ell va denominar periodismegonzoen una novel.la de culte,Miedo y asco en Las Vegas,una visió trastornada, principalment pels estupefaents, de la ciutat del desert i les seves misèries. Més de 30 anys després el castellonenc Robert Juan-Cantavella (Almassora, 1976) posa en marxa un mecanisme similar a la seva novel.laEl Dorado(Mondadori) i on el nord-americà va posar Las Vegas ell posa Marina d'Or, el paradís artificial per a l'oci que retrata armat del cinisme més descarnat. D'acord amb el resultat, Juan-Cantavella mai serà nomenat fill predilecte de la ciutat.

Encara que, en bona llei, aquesta mirada immisericorde la té el seu àlter ego i protagonista de la història, el periodista Trebor Escargot, un personatge que l'ha acompanyat des que va néixer aBadajoz,un dels relats del seu llibre anterior,Proust Fiction. Sota el seu pseudònim s'ha ocultat Juan-Cantavella per deixar-se anar contra algunes institucions en diverses revistes i fanzins. Els escrits del seu dubtós heroi li han costat fins i tot una denúncia de la SGAE que de moment prefereix oblidar, principalment perquè l'agressiu Escargot és capaç de subscriure opinions que Juan-Cantavella --molt més bona persona que la seva criatura, només cal veure'l-- no podria ni entreveure. O almenys, d'això tracta el joc literari.

El Dorado,és evident, és una novel.la. Però també un reportatge anòmal --aportatge,l'anomena Juan-Cantavella-- que parteix d'una estada real de l'autor a la ciutat de vacances. "L'aportatgeassumeix la utilització de mentides i com a tal forma part del periodisme literari, o més ben dit, del periodisme punk". Perquè es vegi que això té un substrat real, l'escriptor invita els seus lectors a entrar a la seva elabora-

da pàgina web (www.punkjournalism.com), en què, entre moltes altres coses, aporta en brut molts dels materials periodístics de la novel.la, inclòs l'impagable himnetrasha la costa valenciana que ésNadie me quita mis vacaciones en Castellón,de Luis Aguilé, disponible via Youtube.

La conclusió de la novel.la és que Marina d'Or és un enclavament estrany. "Aquests llocs creats del no-res d'una forma tan ràpida i amb un discurs tan fort provoquen que el comportament també sigui estrany", explica l'escriptor. Estranyesa que augmenta per a l'amfetamínic Escargot amb la ingesta de pastilles de tots els colors. "Ho fa tant per tenir una visió encara més estranya d'aquesta realitat com per suportar-la". Les peripècies del cronista el porten a investigar en el marc de la visita del Papa a València l'any 2006. "Poden semblar dues realitats diferents però jo hi veig un vincle, el públic de totes dues només té una manera de veure les coses", manifesta equiparant ganes de divertir-se i fe. "La visita del Papa va ser com un concert dels Rolling Stones", postil.la.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Bromes i descreences a part, el llibre s'apunta a una tendència crítica sobre el creixement immobiliari al País Valencià en què militen autors tan dispars com Rafael Chirbes, Ferran Torrent o Francesc Mira. "A la costa valenciana és on s'estan cometent els abusos urbanístics més grans. Allà ha passat una cosa greu i grollera, li han donat tot el poder als constructors. No s'havia produït mai res d'igual".

En aquest descoratjador context la pregunta sobre si Escargot troba El Dorado del títol sembla pertinent, però ingènua. "¿Tu que creus?", pregunta sorneguer.