Andrea Camilleri: '"Els mafiosos tenen un carisma monstruós'

Andrea Camilleri (Porto Empedocle, Sicília, 1925), hiperproductiu als seus 83 anys, ha decidit obrir un nou front: a més dels seus relats històrics i les novel.les policials del comissari Salvo Montalbano, aquesta setmana publica a EspanyaLa muerte de Amalia Sacerdote, unthrillera la siciliana sobre les complicitats de polítics, periodistes i mafiosos.

--¿Quins són els casos reals en què es basa el llibre?

--A les meves novel.les jo mai invento. Sempre parteixo de fets de la crònica de successos. En aquesta novel.la, delcas Montesi:al voltant del cadàver d'una noia es va desenvolupar el 1953 una acció política que va portar a la dimissió de grans personatges de la Democràcia Cristiana. Va ser acusat --encara que la noia va morir per causes naturals o consum de drogues-- el fill d'Attilio Piccioni, ministre d'Afers Estrangers i número dos de la DC. Després d'aquesta acusació, l'Honorable Piccioni va haver de desaparèixer políticament i els seus adversaris van treure'n profit. El recentcas Garlascotambé hi apareix perquè, com en la meva novel.la, l'acusat és el nòvio.

--¿És més una novel.la d'intriga política que policial?

--Exactament. Els escriptors degialli(novel.les negres) no fem altra cosa que introduir de contraban, a través de l'esquema de la novel.la negra, crítiques a la justícia, a la política, a la societat del nostre temps. Com ho feia el meu amic Manolo Vázquez Montalbán amb el seu Carvalho. Aquesta diria que és una novel.la civil, en què procuro mostrar les relacions subterrànies que hi ha a la societat siciliana entre mafiosos, polítics, periodistes, bancs de negocis... Però, compte, Sicília és un mirall d'Itàlia.

--En el llibre diu que lamentablement Sicília és 'així'. ¿Com és?

--És una illa que fins fa pocs mesos tenia com a cap del Govern una persona que ha estat condemnada a cinc anys de presó per complicitat amb la Màfia. I que va celebrar la condemna menjantcannoliperquè esperava que fos més gran. Així només es pot tenir una Administració paramafiosa.

--¿I les últimes detencions?

--Bé, no vull parlar malament només de Sicília. ¿Què passa des de fa un any? Provenzano va imposar un límit del 2% alpizzoque havien de pagar les empreses. I en va excloure els comerciants perquè deia que en treia poc rendiment i en canvi es guanyava enemics. Quan va ser capturat, es va acabar la unitat de les bandes mafioses, van estendre a tothom elpizzoi el van augmentar al 5% o el 10%. De manera que l'empresariat sicilià s'ha rebel.lat, ha dit que aquí ja no es paga més, ha començat a expulsar els que encara paguen i a denunciar els mafiosos. N'han detingut més de cent. És un moment molt important per a Sicília. Jo, que sóc comunista, em veig ara cridant, ¡visca els empresaris, endavant!

--¿I Berlusconi?

--¿Per què hem de parlar de Berlusconi? Berlusconi és una anomalia. És una malaltia que ha infectat el poble italià, que ja tenia una bona predisposició a ser infectat.

--El títol original de La muerte de Amalia Sacerdote és La rizzagliata, una xarxa on cauen els peixos tontos i se n'escapen els llestos. ¿El pobre comissari Montalbano hauria sobreviscut en aquesta trama de peixos grossos?

--He tingut Montalbano al marge d'aquesta història. Crec que sí, el senador que dirigeix tota la trama seria massa hàbil per a ell. En casos com aquests, als policies incòmodes o els maten o els traslladen.

--En totes les seves novel.les la Màfia està en el rerefons, però mai a la vista. ¿És així de discreta?

--Per a mi és importantíssim respondre a aquesta pregunta. Perquè deixar la Màfia en el rerefons va ser una elecció intencionada. No puc dir que la Màfia no existeix, perquè mentiria, ho han dit cardenals i polítics, no jo. Si no existís, Falcone i Borsellino s'haurien fet saltar pels aires ells mateixos, desenes de magistrats i policies s'haurien matat ells mateixos. ¿Quin és el risc per a un narrador? Que inevitablement el mafiós resulta simpàtic. Si vostè agafa una de les primeres novel.les de Leonardo Sciascia, El dia de l'òliba, el personatge del mafiós, Don Mariano Arena, resulta d'una simpatia estrepitosa, encara que Sciascia estigués escrivint un llibre contra la Màfia. Si pensem en Marlon Brando interpretant El Padrí, ¡Verge Santa!, ens oblidem que és un assassí que mana assassins. La Màfia hi és, és un soroll constant, però jo no la poso en primer pla.

--Ho fa a No sabeu pas.

--És l'únic cas, i és un assaig sobre la Màfia, no una novel.la. Em porta a fer-ho la meva experiència personal. Fa deu anys, em vaig trobar enmig d'un tiroteig mafiós al meu poble. Sis morts i sis ferits. Un dels morts estava parlant amb mi, o sigui que imagini's... Apuntaven bé, si no avui no seria aquí. La meva primera reacció, instintiva, va ser la ràbia. Vaig cridar a un home que portava un revòlver: 'Dóna-me'l, dóna-me'l, els vull matar'. I de sobte em va venir la vergonya. La por va arribar, però quatre hores més tard.

--¿En aquest llibre ha aconseguit evitar el risc, al donar-li la paraula al capo Provenzano a través dels seus missatges, els pizzini, que aparegui simpàtic? Tinc els meus dubtes...

--No sé si ho he aconseguit, però en tot cas sí que he intentat deixar ben clar que era responsable de 40 homicidis. No parlo només del Provenzano dels últims temps, quan se sent inspirat per Déu i diu (riu) 'Pau a la terra als homes de bona voluntat'. El problema és que els mafiosos tenen un carisma monstruós. Jo n'he conegut dos o tres i si no vigiles quedes fascinat per aquesta gent.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

--Vostè és un escriptor molt productiu. ¿Com és el seu ritme de treball?

--El d'un funcionari dels que treballen. Em llevo a les sis del matí, em vesteixo impecablement, si no, no puc, em poso davant del mateix ordinador que tinc des de fa 10 anys, perquè el nou va tan ràpid que vol escriure les novel.les per mi, i escric fins a les 10 del matí. A la tarda reviso el que he escrit. Un Montalbano em costa sis mesos, perquè el camí ja està traçat: Montalbano, Catarella, Mimí... Tot controlat. Una novel.la com La muerte... em dura un any. Però com que no vaig novel.la a novel.la, el meu editor està empatxat, com una criatura. Tinc vuit novel.les inèdites. En definitiva, sóc un home afortunat perquè he aconseguit guanyar-me la vida fent el que m'agrada. La meva feina sempre ha sigut millor que descarregar caixes o fer de miner. Alguns dels meus col- legues diuen que escriure és una feina moooolt cansada. Evidentment, no saben què és la fatiga. Als meus 83 anys dormo bé, paeixo bé, fumo 60 cigarrets al dia i encara no he mort d'infart. ¡Tinc sort! Això sí, el metge no em deixa menjar el que m'agrada, per això l'hi faig menjar a Montalbano. Però no durarà gaire, perquè em comença a cansar que ell mengi i jo no. Crec que aviat faré que li passi alguna cosa a l'aparell digestiu...