Aravind Adiga: "El sistema de castes s'està ensorrant"

Fa un mes va saltar la sorpresa. Un periodista indoaustralià de 34 anys guanyava el premi literari més prestigiós del Regne Unit amb una primera novel.la. ATigre blanc(Amsterdam / Miscelánea), el fill d'un conductor derickshawes converteix en un pròsper empresari a la Bangalore de les empreses tecnològiques. Surt del "galliner" que manté l'ordre social i deixa un rastre de sang perquè, diu el protagonista, a l'Índia d'avui només hi ha dos destins, "menjar o ser menjat".

--El Man Booker per a vostè, el Goncourt i el Renaudot per a un escriptor afganès i un de guineà, el Nobel per a un francès de l'illa de Reunió... ¿Què està passant?

--No són gaires, però el Booker ja l'han guanyat quatre escriptors nascuts a Índia a més d'Adiga, Salman Rushdie, Arundhati Roy i Kiran Desai. En el cas de la literatura en llengua anglesa, l'Índia i la resta de les antigues colònies no estan a la perifèria, sinó integrades en una realitat cultural i comercial global.

--Al continent potser sí que ara estem obrint els ulls més enllà de la nostra petita Europa. I en part a través de la literatura.

--És evident que el centre del poder econòmic del món es desplaça. Ja no es podrà ignorar mai més la influència de països com l'Índia, la Xina o el Brasil. I la realitat cultural segueix l'econòmica, així que la literatura encara ho reflectirà més els pròxims anys. És lògic que obrin els ulls davant d'aquest nou món. Però també que ens preguntem si aquest món més complex serà millor. El fet que l'Índia sigui un país més important significarà que la gent de l'Índia es beneficiarà d'aquest poder.

--Per aquí potser som més egoistes i el que tenim és por per quin serà el nostre futur.

--Quan hi ha canvis, és natural que la gent s'inquieti, que tingui por del que és desconegut. Però no crec que Europa hagi de preocupar-se per aquests països. La por real és la de la majoria de persones d'aquests països per quin serà el seu futur.

--El protagonista de la novel.la és un tauró

--Per descomptat, reflecteix un punt de vista distorsionat, que correspondria a una persona que només ha anat dos o tres anys a l'escola. La seva visió del món és molt brutal, trasllada la limitada visió de quina és la realitat per als pobres a l'Índia: una lluita darwinista per sobreviure.

--El protagonista va del camp a la ciutat. En aquest canvi, ¿el sistema de castes manté el seu paper?

--A mesura que l'Índia es modernitza, el sistema de castes s'està ensorrant. La diferència real està entre els que tenen diners i els que no en tenen. Les castes són una pantalla exòtica, d'una Índia mistificada. Cada cop es parla més de classes altes i baixes que de castes altes i baixes.

--¿En la seva obra vol explicar les misèries del capitalisme asiàtic com Dickens ho va fer amb l'europeu?

--Necessitem que la literatura sigui més compromesa i s'enfronti a la realitat. Els escriptors indis no han assumit aquest paper, però hauran de fer-ho. La literatura ha de posar les classes mitjanes índies davant el mirall perquè siguin conscients que ja no són les víctimes d'un sistema colonial, que formen part d'un superpoder i d'un sistema opressiu. Però aquestes classes mitjanes veuen cine en hindi i llegeixen literatura en anglès, i tant el cine com els llibres que llegeixen tenen la mateixa funció, l'evasió, fugir d'una Índia real, que els sembla trista o avorrida.

--A l'Europa de Dickens, el socialisme o el cristianisme eren un fre moral per als pitjors excessos del capitalisme. ¿Quins frens hi ha en un país com l'Índia avui?

--Hi ha una classe mitjana de 300 milions de persones, pròspera i connectada amb l'economia globalitzada, que viu completament separada dels pobres i no sent cap necessitat d'interactuar-hi. Hi ha valors humanístics a la classe mitjana liberal, però sobretot podem comptar amb el sentit de la supervivència. La consciència que la distància entre rics i pobres creix dramàticament i provocarà problemes. De fet, ja existeixen.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

--¿En forma de crims, com en la novel.la?

--Les diferències socials a l'Índia són similars a les de Sud-àfrica o l'Amèrica Llatina però la seguretat és extraordinària, sense comparació. Podem donar per fet que hi haurà més criminalitat, però no apareixerà de forma nua. Les diferències socials i econòmiques es presenten com a conflictes culturals, religiosos, regionals... o en la criminalització de la política. Hi haurà tensions si els pobres se senten exclosos, però s'expressaran de maneres diferents: de la insurgència d'extrema esquerra a moviments hindús o islàmics d'extrema dreta.