ENTREVISTA AMB Vonda Shepard, Cantant
Vonda Shepard: "La ràdio s'ha tornat política"
--És el seu primer disc d'estudi en sis anys. ¿On s'havia ficat?
--Bé, en realitat han sigut poc més de cinc anys. ¡Sis anys de silenci sona malament! (riu). Entremig vaig llançar un DVD i un disc en directe, he actuat molt i he tingut un fill. Tot i que vaig seguir de gira fins i tot quan vaig tenir el nen; va fer un any quan estàvem a Europa.
--El seu productor és Mitchell Froom, que també és el seu marit, un músic de prestigi que ha treballat amb Elvis Costello i Suzanne Vega. ¿Què hi ha aportat al seu so?
--Va ser ell qui em va proposar orientar-me cap al soul aFrom the sun,perquè és on la meva veu dóna els registres més rics. És un arranjador increïble; sap molt d'harmonies i teoria de la composició. Em diu coses com: 'aquest acord aquí és avorrit'...
--¿El va inspirar el treball amb Vega?
--Els meus favorits són els seus tres discos amb Crowded House. TambéOther songs,de Ron Sexsmith i els de Costello i Richard Thompson. Els de Suzanne Vega també estan bé. En realitat, crec que ara està produint els seus millors discos, com el de Missy Higgins. ¿La coneix? Una jove cantautora pop australiana. La recomano intensament.
--¿Com li diu Froom el que ha de fer a l'estudi si és el seu marit?
--Al principi discutíem una mica. Tenim caràcters forts, però respecto les seves opinions. El problema és que, després d'un dia a l'estudi, és normal comentar la jugada amb el teu marit, però com que el productor és just el meu marit...
--Fa deu anys, Ally McBeal
--Vaig treballar de valent en el programa, però l'aspecte positiu supera el negatiu. Vaig tenir sort, i em va arribar en el seu moment, perquè jo vaig començar molt jove, als 20 anys, acompanyant Rickie Lee Jones. Ara el somni és fer més discos. Vaig parlar amb David E. Kelley, productor d'Ally McBeal,sobre la possibilitat de treballar en una altra sèrie que prepara, però faré de productora musical, sense cap paper interpretatiu.
--Als Estats Units, el que fa és etiquetat com a adult contemporani.
--És una etiqueta que sona avorrida i conservadora. M'agrada pensar que sóc una cantautora soul. Potseradult alternatiuseria més adequat.Adult contemporanisona a fil musical, ¡com Barry Manilow! (riu)
--¿Hi ha espai per a vostè a la ràdio nord-americana?
--N'hi hauria d'haver. Al disc hi ha ingredients pop enganxosos. No lliga amb Beyoncé, Nelly o My Morning Jacket, però sí amb Sheryl Crow. Però elshow businessés tan polític...
--¿Polític?
--La ràdio s'ha tornat política, perquè les emissores només programen la música que lesmajorsels ordenen. Així que tot és molt complicat.
Notícies relacionades--¿L'objectiu és sonar atemporal?
--Suposo que sí. M'agrada el so orgànic del meu últim disc. Quan sento el primer que vaig gravar em sembla una mica desfasat. Em fa riure, com el so dels 80 en general.
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Els Mossos confirmen l’espionatge amb Pegasus a tres excaps de l’ANC
- Els Comuns no recolzaran els comptes del Govern si no es bonifica la T-usual
- L’habitatge es converteix en el principal problema dels catalans
- Imputat el germà de Sánchez per tràfic d’influències i prevaricació