Tilda Swinton: 'Tots els films en què he treballat són experimentals'

Presència habitual, nascuda a londres el 1960, protagonitza 'Julia', d’erick zonca, ha actuat a El curioso caso de benjamin button' i 'quemar después de leer'

–El seu personatge a Julia sembla inspirat en el que Gena Rowlands va interpretar a JuliaGloria

–Jo diria més aviat que Julia ha vistGloria, admira Gloria i d’alguna manera la copia. Sempre he cregut en la vida interior dels meus personatges: existeixen en el món real, veuen pel·lícules i aquestes pel·lícules els influeixen. En qualsevol cas,Juliaté menys a veure amb Cassavetes que amb un documental d’animals. Si fos una pel·lícula sobre escarabats piloters es diriaEscarabat piloter. Però, com que parla de Julia, es diuJulia.

–Per a una abstèmia declarada com vostè, interpretar una alcohòlica deu haver estat tot un repte...

–No tant, perquè, com tots els que vivim a Occident, he estat envoltada d’alcohòlics durant gran part de la meva vida. I em sorprèn que, al cine, els alcohòlics sempre siguin retratats com gent agònica, perquè algunes de les persones que es veuen abocades a l’alcoholisme són persones tremendament fantasioses i plenes de vida, però que no poden lidiar amb una realitat que no està a l’altura.

–¿Per què els directors solen voler-la per interpretar dones tèrboles?

Em temo que, en part, és cosa meva. Suposo que per a mi té morbo interpretar dones que estan menys centrades que jo. I no és fàcil. Per donar vida a Julia vaig haver d’arribar a sentir-me físicament malalta, intoxicada. També tinc una altra teoria: fins a cert punt, tots els personatges que interpreto són autobiogràfics. Perquè jo pugui interpretar Julia, alguna cosa en el meu interior ha de donar-me accés a ella, fins i tot encara que aparentment no ens assemblem en res.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

–¿Quina diferència hi ha entre treballar en una pel·lícula petita com aquesta i fer-ho a El curioso caso de Benjamin Button

–Crec que totes les pel·lícules en què he treballat són experimentals, fins i tot les que han costat 250 milions de dòlars. És la sort de treballar amb tipus tan creatius com Andrew Adamson, Spike Jonze i David Fincher. Ells m’han ensenyat que, si ets un cuiner i treballes a la cuina d’un hotel, la pastanaga es talla igual tant si treballes en una pensió com si treballes al Ritz.