Mazoni: "Jo faig una aposta vital"

–¿Planejava un disc tan variat?

–No. Sempre vull fer un disc unitari perquè m’agraden més que els discos variats, però no em surt. M’hi hauré d’acostumar.

–Diu que algunes de les seves noves lletres estan al límit. ¿Per què?

–El títol del disc és totalment pessimista; tot i que hi hagi molta eufòria, si l’esperança és zero vol dir que tot és un mal rotllo. Avui penso així, però hauria d’intentar canviar aquest estat i quan ho faci potser no em vindrà de gust cantar això.

–El dedica «a totes les rates que es busquen la vida». ¿Per què?

—Suposo que em dic a mi mateix que cal buscar-se la vida i no queixar-se tant. Els músics estem habituats a treballar amb una agenda que mai està plena més enllà de tres mesos. Això ens fa ser gemegaires, però també ens ensenya a avançar.

–¿I la incertesa pròpia de l’ofici el motiva o l’inquieta?

–A mi em motiva perquè si no, no seria aquí. Però hi ha d’haver uns mínims, si no et pot erosionar.

–¿És prolífic per naturalesa o perquè ha decidit dedicar-s’hi a fons?

–Vaig quedar tan agraït de la resposta d’Esgarrapadaque amb l’energia positiva vaig fer un altre disc. Si les coses van de cara no és tan difícil fer cançons. El que et desmotiva és saber que encara que facis cançons no podràs tocar-les enlloc.

–Amb 50 concerts a l’any, és obvi que a Mazoni es busquen la vida.

–La meva filosofia des del primer disc en català és: a la mínima oportunitat de fer un bolo, es fa. Si només hi ha diners per tocar dos, hi anem dos. No abaixar mai el caixet és una aposta comercial, però jo faig una aposta vital. M’agrada que el directe sigui com sigui i on sigui.

–Fa la impressió que vostè i el seu segell, Bankrobber, entenen que el músic no ha d’esperar que el públic se li acosti, sinó que l’ha de buscar.

–Aquest canvi de mentalitat ha anat molt bé. Si vas a un bar petit i agrades al 75% de gent tens la garantia que podràs tornar i potser ho comentaran a altres persones. Funcionem amb aquest sistema de pobre.

–I tant de concert no només no el crema, sinó que l’enriqueix, ¿no?

–És clar. M’interessa descobrir coses a les cançons que desconeixia, veure que estan vives. Em va inspirar bastant el rotllo de Dylan de canviar la cançó cada nit. Així busco com fer que l’ànima de la cançó resisteixi canvis d’arranjaments, de formació i fins i tot de tipus de local. A vegades la caguem, però també he après a ser més flexible amb les cançons.

–Avui toquen amb Les Aus [grup hardcore] i dies enrere van tocar amb Nour [de mestissatge]. Tot són reptes ¿no?

–Sí. Hi va haver un any que devíem ser l’únic grup que va actuar al Senglar Rock i el Primavera Sound. Això defineix bastant el nostre caràcter.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Mazoni

Sidecar • Divendres 27 • 22.00 hores • 8 €