L'estrena de 'cavall boig'

El divendres 24 d’abril de 1987, Neil Young va començar a Barcelona una gira europea, igual que avui. Va actuar en un Palau d’Esports que no es va omplir però va registrar una bona entrada; unes 6.000 persones. El debut del canadenc era una assignatura pendent que va mobilitzar els aficionats, tot i que llavors Young no era una figura amb coartada moderna: la reivindicació que impulsaria la generació del rock alternatiu havia d’arribar.

I els seus darrers passos eren dissuasoris: Young havia desconcertat els seus fans amb discos techno, rockabilly i country. Però el seu retrobament amb Crazy Horse va endarrerir els bons presagis. El concert, organitzat per Gay & Company i amb entrades que costaven 2.300 pessetes, va passar per alt Landing on water, l’últim treball, però va incloure quatre peces de Life, publicat dos mesos més tard; el retorn al seu rock indòmit.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Young va aparèixer amb una camisa de llenyataire sense mànigues molt pre-grunge. Emparat per Crazy Horse, va obrir amb Mr. Soul, de Buffalo Springfield, va carregar amb una cruixent Cinnamon girl i va seguir viatjant cap enrere amb When you dance I can really love i Down by the river. Moments acústics, a piano i guitarra, amb After the goldrush, Sugar mountain i The needle and the damage done. L’èpica Cortez the killer i una recta final pujada amb Powderfinger, Like a hurricane (amb el símbol hippy de la pau al teló de fons) i Hey hey, my my (into the black).

Ignacio Julià va apuntar a Ruta 66 que el recital no va arribar als «nivells de fusió atòmica» que va presenciar en altres nits de l’artista, però per als debutants, la majoria, va sonar a glòria. Una sessió de rock tel·lúric que baixava al nivell terrestre les utopies hippy. Res que hagi perdut vigència 22 anys després.